Fitxa persona

Manuel Pérez Saldanya, nascut a València l’any 1962, és llicenciat en Filologia Hispànica (secció valencià) i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València. Actualment treballa com a catedràtic d’universitat en el departament de Filologia Catalana de l’esmentada universitat. La seua investigació se centra sobretot en la morfologia i la sintaxi del català i del castellà, tant des d’una perspectiva sincrònica com diacrònica. En tots aquests àmbits ha participat en algunes de les obres col·lectives més rellevants que s’han publicat en els últims anys, com ara la Gramática descriptiva de la lengua española, la Gramàtica del català contemporani, o la Sintaxis histórica del español.

Els seus treballs sobre el mode i el temps verbal en castellà i català han tingut una especial incidència, i l’anàlisi que s’hi proposa ha estat tinguda en compte per diferents investigadors, com mostren les nombroses citen que apareixen en Google Scholar dels seus capítols “El modo en las subordinadas relativas y adverbiales” o “Les relacions temporals i aspectuals”, publicats en obres col·lectives. En aquests treballs es delimiten d’una manera detallada les propietats sintàctiques, semàntiques i pragmàtiques de les categories del temps, l’aspecte i el mode, i s’exemplifiquen a partir de contextos extrets corpus extensos.

Són igualment remarcables els estudis diacrònics basats en processos de gramaticalització i de reanàlisi o en canvis analògics, tant per la seua novetat teòrica en el moment en què es van realitzar alguns d’ells com pels resultats de la investigació, centrada en aspectes tan diversos com ara la formació de preposicions, perífrasis verbals o nexes conjuntius, els canvis en els esquemes condicionals o els canvis analògics experimentats pel verb en català. En Google Scholar, es recullen nombroses cites del llibre Del llatí al català, en què apareixen recollits alguns d’aquests treballs.

Dins de l’àmbit hispànic, ha estat un dels primers investigadors a introduir models teòrica que s’han mostrat molt útils per a l’estudi del canvi lingüístic. Així, els seus primers treballs dins el marc teòric de la gramaticalització es remunten a 1994. Així mateix, en el camp de la morfologia, també van ser pioners treballs vinculats a la Morfologia Natural y a l’anàlisi de la flexió y dels paradigmes flexius a partir de principis teòrics de base cognitiva i semiòtica, i de principis de morfologia autònoma.

Mostra del seu interès per la teoria lingüística és també el Diccionari de Lingüística, publicat en col·laboració amb altres dues investigadores el 1998. Es tracta del primer diccionari que comprèn totes les disciplines lingüístiques i els principals marcs teòrics (estructuralisme, funcionalisme, models de gramàtica generativa, gramàtiques naturals, lingüística cognitiva, sintaxi autolèxica, teoria de l’optimitat, etc. i que dona equivalències de cada terme en castellà, francès i anglès. La segona edició del diccionari, revisada i molt ampliada, ha estst editada per l'AVL i el TERMCAT (València, 2022) i es pot consultar en línia en la bases de dades de diccionaris en línia del TERMCAT (https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308).

Ha col·laborat també en obres gramaticals d’institucions acadèmiques normatives. Sobre aquest tema es pot destacar la seua contribució com a ponent en la Gramàtica normativa valenciana (Valencia: Acadèmia Valenciana de la Llengua), i com a director i ponent, junt amb Joan Solà i Gemma Rigau, en la Gramàtica de la llengua catalana del Institut d’Estudis Catalans (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2016), a més de la seua col·laboració com a consultor en la Nueva gramática de la lengua española de la Real Academia de la Lengua Española (Madrid: Espasa, 2009). Es membre de l’Institut d’Esdudis Catalans des de 1997, membre corresponent de la Real Academia Española des de 2016 i ha estat membre de l’Acadèmia Valencia de la Llengua des de 2006 a 2016.