Coordinació: Ximo Estal Lizondo

Organització: Joan Llotret (IILP-UV) i Ana Garcia

Dilluns 19 d’octubre de 2026 a les 18 h.

Sala 0. Institut Interuniversitari López Piñero. Palau Cerveró

"Ladrones de vidas", de Eugenia Tusquets, basada en hechos reales de niños robados

Per Briseida Zenobia 

"Ladrones de vidas" està basada en fets reals. Aquesta captivadora cerca novelada sobre la pròpia identitat no deixarà indiferent a cap lector sensible.

Al Madrid dels 70, Benicio compte les seues vivències com a investigador en un cas de bebè robat en nàixer. Després de desplegar tots els seus recursos, ha de rendir-se a l'evidència: tant el personal de la clínica com la monja que va assistir al part, embolicats tots ells en la trama fraudulenta de les adopcions il·legals, han destruït les pistes. L'única cosa que aconsegueix descobrir és que el bebè va ser adoptat per una parella estrangera.

L'estatunidenca Emma, l'altra protagonista, narra també en primera persona les seues experiències des d'adolescent rebel a actriu de repartiment a Los Angeles, i el posterior i amarg episodi de descobrir que és adoptada quan el seu bebè és diagnosticat d'una de les anomenades malalties rares i necessita l'ADN de pares i avis. Es veurà llavors obligada a cercar als seus pares biològics. Acabaran tots dos personatges trobant-se?

Eugenia Tusquets, després de llicenciar-se en l'Escola Massana de Barcelona, inicia la seua carrera artística com a pintora i paral·lelament es dedica a diverses facetes de l'escriptura. És autora de les novel·les: El cuadro perdido de Picasso (Funambulista, 2007), La seducción del gintonic, Tú eres mi asesina, You Were my Killer, La pasión de ser mujer; a mitjan anys 70 és guionista en la secció d'art del programa Tiempo Libre  de TVE; i, durant la seua estada a Mèxic i els Estats Units, col·labora com a articulista i conferenciant en diferents mitjans culturals promocionant l'art espanyol i llatinoamericà.

Com a pintora, la seua obra aconsegueix la maduresa a San Francisco, on resideix prop d'una dècada amb la seua família: obté diversos premis nacionals i realitza diverses exposicions al país, entre les quals destaca la de la galeria d'artistes contemporanis del MoMA, San Francisco Museum of Modern Art. A més, exposa a Espanya, Holanda, el Marroc i Mèxic. En 1990, torna a Barcelona, on combina la pintura, la seua principal activitat professional, amb altres treballs en el món literari com a escriptora, traductora, correctora i editora.