Memòria Històrica

Dijous 1 de febrer 2024 a les 18 hores, sala de reunions, segundo piso. Palau Cerveró.

Organitza: Joan Lloret (IILP-UV)

Coordina: Ximo Estal Lizondo

Publicitat i difusió: Ana García

Intervindrà Alfons Cervera

Lectura llibre:  Maquis d'Alfons Cervera

En 2022 se cumplieron veinticinco años desde que se publicó esta novela. Y lo curioso, cuando hoy todo dura apenas nada, es que Maquis sigue tan viva como el primer día. Entonces, en aquel lejano 1997, no se hablaba de memoria histórica. Y menos aún de memoria democrática. La guerrilla antifascista por los montes de un país que casi del todo ha perdido la memoria de la Segunda República y lo que vino luego, hasta nuestros días. Pero como les gusta decir a mis amigos cántabros del colectivo Desmemoriados: no es ésta una historia épica protagonizada por los hombres de esas partidas guerrilleras, aunque es evidente que ellos estuvieron ahí hasta que los tiempos de la resistencia empezaron a ser otros bien distintos. Sí que es, sin embargo, una historia protagonizada por mujeres. Fueron las auténticas protagonistas de un tiempo descuartizado por la represión a la que la dictadura franquista sometió lo que no estaba de su parte. Ellas fueron las que más sufrieron, las más castigadas por esa represión, las más humilladas, las que sin más armas que una dignidad insobornable plantaron cara a la arrogancia vengativa de los vencedores de la guerra. Por eso esta edición especial de Maquis, celebrando su veinticinco aniversario, está dedicada a esas mujeres que, ni entonces ni ahora, han sido ni serán nunca vencidas.

ALFONS CERVERA

Naix a Gestalgar, un xicotet poble de la Serrania Valenciana. Ací viu des de fa vint anys. I com ell diu: “a penes quatre-cents habitants que van a menys per eixa acceleració que suposa el que cínicament es diu Espanya buida” I diu cínicament perquè “no és que estiga buida per art d'encantament, sinó perquè l'ha buidada eixe capitalisme inhumà que acaba amb els xicotets pobles que a ningú li interessen”.

Escriptor i periodista. Des de fa quasi quaranta anys escriu en el diari Levante-EMV una columna tots els diumenges. I amb freqüència ho fa també en infoLibre. A més de fer-ho en revistes especialitzades, sobretot les que tenen a veure amb la literatura.

Abans de dedicar-se a la literatura i al periodisme va treballar en el forn familiar des dels deu fins als trenta anys.

La seua primera novel·la, De vampiros y otros asuntos amorosos , apareix en 1984 i a ella seguiran altres escrites, segons la crítica literària, des d'una voluntat experimental més que de contar una història. Això, això de contar una història, sense desmerèixer la qualitat de l'escriptura, arribarà en 1995 amb la seua novel·la El color del crepúsculo. Ací començaria una sèrie que tindrà com arrel el que ara diem Memòria Democràtica. Cinc novel·les que apareixeran uns anys després en un sol volum titulat Las voces fugitivas. Entre elles, la més coneguda és Maquis, de la qual acaba de publicar-se una edició especial celebrant el seu 25 aniversari. Un cicle sobre la seua història familiar es publicarà amb els títols d'Esas vidas (finalista del Premi nacional de Narrativa 2020), Otro mundo y Claudio, mira.

Ha publicat, igualment, diversos llibres d'assajos i articles periodístics i l'Obra Completa de la seua poesia. Entre els seus assajos destaca el titulat Jo no oblidaré perquè uns altres vulguen.

Les seues novel·les són àmpliament estudiades als EUA, Alemanya, Itàlia, el Regne Unit i sobretot a França, on són traduïdes les seues novel·les quasi al mateix temps que apareixen a Espanya. Bona part de l'any el passa a França, donant conferències en Liceus i Universitats.

En eixe país, Maquis va formar part durant dues convocatòries del programa d'oposicions a càtedra d'ensenyament secundari en l'especialitat de llengua i literatura espanyoles, amb El Lazarillo i Doña Bàrbara, de Ròmulo Gallegos.

Durant quasi trenta anys va dirigir el “Fòrum de Debats de la Universitat de València”.

Este estiu va acabar la seua nova novel·la El boxeador, que apareixerà el mes de febrer en la seua editorial de tota la vida, la barcelonina Montesinos, dins del seu segell Piel  de Zapa.