Impartit per Max Gawlich (Ruprecht-Karls-Universität Heidelberg)

CICLE: “La cultura material de la psiquiatria" coordinat per Enric Novella (IILP-UV)

En les últimes dècades, la història de la psiquiatria s’ha convertit en un dels camps més dinàmics i apassionants de la història de la ciència, acumulant un enorme cabal d’aportacions que han procedit al llarg de quatre grans eixos historiogràfics: la història conceptual (que ha explorat amb gran riquesa i detall el desenvolupament del discurs psicopatològic), la història social (que ha mostrat la imbricació dels sabers i les pràctiques psiquiàtriques amb diverses formes de govern i control social), la història professional (que ha desvetllat les retòriques i estratègies corporatives dels psiquiatres i altres especialistes psi) i la història cultural (que ha permès entendre el desenvolupament de la medicina mental com un producte estretament vinculat a la conformació dels atributs de la individualitat i la subjectivitat moderna). Com a conseqüència del “gir material” que, inspirat per autors com el filòsof, antropòleg i sociòleg de la ciència francès Bruno Latour, ha impregnat recentment les humanitats i les ciències socials, la historiografia de la psiquiatria també s’ha fet ressò d’una aproximació que entén l’activitat científica com un conjunt de pràctiques concretes, corporals i materials que impliquen primàriament la manipulació de certs objectes. Malgrat el seu focus tradicional en l’àmbit immaterial de la ment, no hi ha dubte que, en aquest sentit, la història de la psiquiatria es també la història de dispositius tan emblemàtics com la dutxa a pressió, la camisa de força, el divan psicoanalític o l’aparell d’electroshock, els quals no sempre han estat interrogats en la seua agència intrínseca i els seus múltiples significats per a professionals, malalts i el conjunt de la societat. Comptant amb la participació d’un grup d’investigadors europeus embarcats en diversos projectes relacionats amb la cultura material de la psiquiatria, el present cicle pretén copsar el potencial (i les limitacions) d’aquest marc historiogràfic per tal de posar de relleu aspectes llargament negligits per altres tipus d’aproximacions.

Seminar: The Material Ecology of Electroconvulsive Therapy

Dimecres 10 de novembre de 2021 a les 18 h.

Enllaç a la sessió:

https://eu.bbcollab.com/guest/4c472b2a608e4ad89d2fa48190f5dd53

In the 1930s many mental health practitioners had already gained experiences treating patients not with pills or by injection but with electric stimulation. Many of them had their share of galvanisation, faradisation or other applications of electricity to treat soldiers suffering from shell shock, "hysteric housewives" or "lachrymose morphinists". In the 1930 psychiatrists also adopted further somatic therapies in particular shock therapies. In the late 1930s the innovation and distribution of Electro-Convulsive Therapy took place in this therapeutic setting surrounded by the spread of electrification and electric things in the broader society. In my talk I will discuss the role and effects of this material ecology surrounding the introduction and adaptation of early ECT in Germany and Britain during the Second World War. By comparison I will pursue the question, how institutional traditions are inscribed in the material culture of psychiatric therapy and how it structures the process of therapeutic development on the clinical level?

Max Gawlich és historiador a la Universitat de Heidelberg, on desenvolupa un projecte de recerca sobre la vida quotidiana i la cura dels infants a les dues Alemanyes durant la dècada de 1970, patrocinades pel DFG (Fundació Alemanya de Recerca). Es va doctorar a Heidelberg amb un estudi sobre la innovació i la distribució de la Teràpia Electroconvulsiva a Gran Bretanya, Alemanya i Suïssa durant els anys quaranta i cinquanta del segle XX, publicat el 2017 amb el títol Eine Maschine, die wirkt: Die Elektrokrampftherapie und ihr Apparat, 1938–1950.