El divendres, 17 d’abril, en l’Institut Interuniversitari López Piñero va tindre lloc el seminari Azeite e Poder: A Junta Nacional do Azeite no regime do Estado Novo (1936-1972), impartit per Tiago Gomes, estudiant de doctorat en història de la ciència tant en el CIUHCT de Lisboa com en l’IILP. El científic portugués va exposar les línies generals, les metodologies i els objectius de la tesi doctoral en marxa i el context historiogràfic en què s’emmarca.

Primerament, es van contextualitzar les transformacions geopolítiques i socioeconòmiques que, en la primera meitat del segle XX, van afavorir l’ascens de règims totalitaris a Europa. Gomes va destacar com aquests règims es van sostindre amb mecanismes repressius i propagandístics, i reforçaren la institucionalització i control de la ciència com una ferramenta de govern. En el cas portugués, l’arribada d’António d’Oliveira Salazar i la consolidació de l’Estado Novo va suposar la implantació d’un model corporativista que va reorganitzar, entre d’altres, el sector agrícola.

El nucli de l’exposició es va centrar en la Junta Nacional do Azeite (JNA), creada el 1937 com a instrument per a controlar el sector oleícola. A partir de la documentació utilitzada en la seua reserva, Gomes va mostrar com la JNA tenia funcions tècniques, econòmiques i polítiques, pel fet que era un espai en què s’entrecreuava ciència i ideologia. Per tant, el ponent va destacar que la introducció de noves tècniques d’anàlisi, la modernització de les almàsseres i la regularització de la producció d’oli no es poden entendre al marge dels objectius autàrquics del règim dictatorial de Salazar. La seua investigació pretén també estudiar possibles continuïtats i discontinuïtats amb altres règims dictatorials de l’època estudiada, com la dictadura franquista a Espanya.

A més de l’anàlisi de la co-construcció de la ciència i l’agricultura amb la política salazarista, l’estudiant de doctorat va mostrar la possible aplicació en el seu estudi del cas d’altres conceptes historiogràfics, com el de zones d’intercanvi o el paper dels “científics civils” com a possibles agents actius en la difusió de la ideologia de l’Estado Novo a la mateixa vegada que consolidava la seua pròpia autoritat o reputació tècnica. En conclusió, l’exposició de Tiago Pereira Gomes va oferir una mirada crítica, rigorosa i incipient, molt necessària en el context de la història de la ciència portuguesa, d’un tema divers i que obre debats historiogràfics a molts nivells.

Enllaç amb la gravació del vídeo