Segon volum de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/. 

Categoria "Geografies"

Entre la utopia i el no-lloc, la ciutat exerceix diversos papers com a motor de la història de la ciència, la tècnica i la medicina i com a cruïlla d’escales geohistòriques. 

[…] amb l’expressió «ciutat» o «urbà» estem al·ludint a vàries dimensions diferents. Ja els romans van distingir clarament […] – entre l’espai edificat, l’urbs, i els ciutadans, la civitas. Al que podríem afegir encara un altre tret, el polític i l’administratiu, que queda ben formulat per l’expressió grega de la polis. El que significa simplement que allò «urbà» és una forma de classificació: de l’espai i de la societat.

Horacio Capel, Gritos amargos sobre la ciudad (2001)

A Barranquilla 2132, l’escriptor Juan Antonio Osorio Lizarazo (1900-1964) va imaginar el 1932 el futur de l’aleshores més cosmopolita de les ciutats colombianes: un món sense estats-nació, estructurat per ciutats independents, meravelles del progrés traduïdes en transports aeris alimentats per descomposició atòmica, edicions incessants de la premsa periòdica per ones magnètiques, pràctiques d’alimentació solitària i utilitària, codis de conducta asèptics i asexuats, alts edificis d’acer i vidre, clíniques flotants al mar envoltades de jardins, control eugenèsic de la població –tot regit per juntes municipals harmònicament compenetrades amb assemblees universals. Un món nou nascut de les cendres de la civilització després de la gran crisi de l’any 2000, marcada per la superpoblació, fams, epidèmies, la carrera autodestructiva del maquinisme i la desfeta pràctica del capitalisme, el comunisme i la democràcia republicana. Com altres relats distòpics sobre la ciutat contemporània, Barranquilla 2132 va fusionar l’Atenes catòlica amb la utopia liberal metropolitana, mitjançant una mescla de positivisme i moral. Després de l’enlluernament de la seva visita al futur, el protagonista d’aquesta novel·la avorreix la inflexible supremacia de la tècnica, la histèrica racionalització de la vida quotidiana, la vacuïtat de la societat de la sobreinformació i la nova urbanitat mancada d’emocions i estètica, conduents a deshumanitzar tan brillant i postmoderna civilització. Només el riu i el mar romanen impertorbables a aquests canvis. Des del port, decebut, es capbussa al mar –origen de la vida humana– per retrobar-se amb la natura o el seu ara enyorat passat.

Per a continuar llegint:

https://sabersenaccio.iec.cat/ciutat/