
El passat 18 de desembre, es va celebrar al Palau de Cerveró, seu a València de l'Institut Inter-universitari López Piñero, la presentació conjunta de tres llibres amb el denominador comú de la Guerra Civil Espanyola, en un acte titulat «Assistència mèdica i solidaritat transnacional durant la Guerra Civil», que va ser organitzat i moderat per Àlvar Martínez-Vidal, membre de l'Institut.
Salud y enfermedad tras las rejas durante la Guerra Civil
El primer llibre presentat va ser el que porta per títol Salud y enfermedad tras las rejas durante la Guerra Civil, de Xavier Garcia Ferrandis, doctor en Medicina per la Universitat de València, professor de la UCV i investigador de l'impacte que va tindre el conflicte bèl·lic sobre l els sistemes sanitaris. Aquest llibre continua la línia d'investigació marcada pel seu anterior lliure L’assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil (Publicacions de la Universitat de València, 2015).
García Ferrandis va dissertar sobre l'assistència sanitària que la República va oferir a València als presoners que havien secundat la insurrecció militar. En eixa línia, va recordar que, al novembre de 1936, es va traslladar a aquesta ciutat la capitalitat de la República, i amb ella els diversos organismes de l'estat, entre ells, la Direcció General de Presons (DGP) i les Corts, que es reunien en el saló columnari de la Llotja.
Davant l'arribada de nombrosos presoners, tant militars com polítics, la DGP va haver de modificar el sistema de presons; d'una banda, adaptant les existents i, per una altra, habilitant nous espais, sobretot en edificis confiscats a l'Església Catòlica (per exemple, el convent de Santa Clara, en l'avinguda Pérez Galdós de València). Dels costos de totes aquestes millores i adaptacions es va fer càrrec la DGP, així com dels del subministrament a les presons d'aliments, medicaments i utensilis mèdics i productes higiènics. El principal objectiu sanitari que es buscava era evitar els brots epidèmics, especialment de tifus i tuberculosis, per mitjà de desinfeccions, desinsectacions i altres mesures d'higiene. Un detall que va destacar l'autor va ser el fet que als presos malalts se'ls donava una ració major de menjar que als presos sans, com a part del tractament mèdic, i que als interns que formaven part dels batallons de treballs forçats se'ls donava una ració encara major.
Malgrat els intents de la DGP per donar assistència sanitària adequada als reclusos, en guanyar les tropes republicanes la batalla de Terol en l'hivern de 1938, es va produir una arribada massiva i sobtada de presoners de guerra traslladats a València, molts d'ells ferits., amb el consegüent amuntegament de les presons i de les seues infermeries. Donades les creixents limitacions dels pressupostos, les condicions a l'interior de les presons es van anar degradant, i es van produir els temuts brots de tuberculosis i febre tifoidal.
Xavier García va concloure la seua presentació amb una dada escruixidora: un informe del CICR del 4 de juliol de 1939 —això és, ja acabada la guerra, amb els presoners previs substituïts per uns altres que eren oposats al règim franquista— revelava que, en la Presó Model de València, prevista per a 900 presos, hi havia 6.000, que s'havien d'alternar per a tombar-se en el sòl per a dormir.
Solidaritat en temps de guerra. Hospital Militar Internacional. Ontinyent 1937-1939
A continuació, va prendre la paraula, Joan Josep Torró Martínez, doctor en Pedagogia per la Universitat de València, educador social a l'Ajuntament d'Ontinyent i membre del Memorial Democràtic de la Vall d'Albaida, per a presentar el seu llibre Solidaritat en temps de guerra. Hospital Militar Internacional. Ontinyent 1937-1939.
Joan Josep Torró va explicar que un dels objectius del llibre ha sigut arreplegar la part humana i humanitària del major nombre possible de persones vinculades a l'hospital, microhistòries de persones comunes a les quals se'ls ha posat cara i se'ls ha tret de l'anonimat. Per a això, Torró va entrevistar a multitud de familiars d'individus que, o bé com a pacients o com a treballadors, van estar a l'hospital entre els anys 1937 i 1939. Al llarg de la investigació, Joan Josep Torró es va trobar amb la sorpresa que molts dels seus familiars, amics, veïns i companys de treball d'Ontinyent eren familiars de les persones que havien estat vinculades amb l'hospital durant la guerra.
Per a Torró, l´objectiu d'arreplegar la part humana és el més emotiu i el que més li vincula al llibre, però també es va declarar satisfet d'haver deixat constància dels fets perquè les generacions més joves saberen que a Ontinyent va tindre lloc una experiència solidària durant la Guerra Civil. Una història d'homes i dones que van lluitar contra la intolerància i la barbàrie.
L'autor va destacar que l'Hospital Militar Internacional d'Ontinyent es va convertir en un lloc solidari, acollidor, segur i allunyat del front, que garantia la recuperació dels pacients. A més, la participació de les dones va ser fonamental en aquesta experiència solidària, no sols per part de les voluntàries de les Brigades Internacionals sinó, també, per part de les dones de la localitat i d'altres arribades de diferents parts d'Espanya.
Torró va acabar la seua presentació citant les paraules de Marta Llorente tretes del seu llibre La ciudad: huellas en el espacio habitado «la memòria ha de ser preservada per a poder transmetre a les generacions successives el desig de no tornar a viure els episodis de destrucció de la guerra, per a poder explicar que en qualsevol guerra tots perden».
Impresiones de España, libro ilustrado (1937)
El tercer llibre presentat va ser Impresiones de España, libro ilustrado (1937), d'Anna Siemsen (1882-1951), que mostra el relat del viatge en 1937 per l'Espanya de la zona republicana en la Guerra Civil de la pedagoga, pacifista i escriptora alemanya Anna Siemsen mentre formava part d'una missió suïssa d'ajuda humanitària. Escrit originalment en alemany, ha sigut traduït amb cura per Raquel Ruiz, que ha intentat preservar l'estil de l'autora, pròxim a vegades a la prosa poètica.
La presentació va ser a càrrec de Luís Manuel Calvo Salgado, doctor en filosofia per la Universitat de Zuric, gerent de l'Institut d'Història de l'Art d'eixa universitat i autor de l'extens estudi preliminar inclòs en el llibre.
Calvo Salgado va començar la seua intervenció comptant qui era Anna Siemsen, una dona fascinant que va estar oblidada durant molt de temps i una de les poques professores d'universitat en la República de Weimar, a més de ser una prolífica escriptora. Va ser una pedagoga contrària a l'educació imperant en l'època, que estava influïda pel militarisme i el nacionalisme. La seua família era protestant i d'idees socialdemòcrates, i ella mateixa va ser diputada del SPD (partit socialdemócrata) al Reichstag, el parlament alemany, lloc del qual va dimitir després de dos anys per oposar-se a les idees del seu partit, favorables al rearmament. Després de les eleccions que van portar a Hitler al poder, va fugir del nazisme i va traslladar a Suïssa, on va participar en les activitats del Partit Socialista suís i on va contactar amb un potent moviment obrer.
Al començament de la Guerra Civil Espanyola es funda l'Obra dels Treballadors Suïssos, una ONG suïssa secundada pels sindicats, que encara existeix i que es crea per a ajudar als xiquets de la zona republicana espanyola. Al maig de 1937, Anna Siemsen i Regina Kägi-Fuchsmann, gerent de l'ONG, van anar a València a organitzar els combois de camions que portaven a Madrid productes de l'horta valenciana i tornaven amb xiquets madrilenys perquè no patiren bombardejos als quals estava sent sotmesa la capital. Aquesta visita humanitària d'Anna Simsen és la que queda reflectida en les pàgines del seu llibre.
El llibre Impresiones de España, libro ilustrado (1937) fa honor al seu títol perquè Anna Siemsen es va inspirar en el llibre del poeta alemany Heinrich Heine Reisebilder (Imatges de viatge) i ho va escriure no com una descripció de ciutats i paisatges sinó comptant les impressions que li van causar eixes ciutats i eixos paisatges, unes impressions molt vívides que arrepleguen l'esperança que ella tenia que la República poguera finalment véncer al feixisme.
Jonathan Bustos, estudiant de pràctiques extracurriculars del Màster Interuniversitari d'Història de la Ciència i Comunicació Científica