La prestigiosa revista Ambix, editada per la Society for the History of Alchemy and Chemistry, ha publicat en el seu últim volum (2018, vol. 65 (2), pàg. 99-121) un article de Ximo Guillem-Llobat (UV) i Ignacio Suay-Matallana (UMH) titulat Poisoned Wine: Regulation, Chemical Analyses, and Spanish-French Trade in the 1930s. Tots dos investigadors del nou Institut Interuniversitari López Piñero han analitzat les relacions entre química, regulació, experts i economia entorn del vi en la dècada de 1930.

L'article estudia els problemes causats per la contaminació amb arsènic d'una partida de vi enviada a França des del port de València en 1933. El vi era un producte clau per a les exportacions locals i per als impostos duaners del país i aquest problema va despertar gran atenció de la premsa, les autoritats i els científics valencians. Per això van tenir un paper fonamental els químics del laboratori de la duana del Grau de València, així com els enginyers agrònoms de la regió i uns altres enòlegs i experts valencians que no es van limitar a preparar informes tècnics i anàlisis químiques, sinó que es van esforçar a defensar-ho públicament en la premsa diària i en altres publicacions. L'article transcendeix el context local i considera amb gran detall l'àmbit internacional. Aquesta contaminació arsenical va sorgir en un context temporal –el període d'entreguerres- en el qual França pretenia recuperar part del mercat vinícola que havia perdut, per la qual cosa els vinicultors gals van intentar amplificar el cas per desprestigiar els vins espanyols i augmentar les vendes dels seus propis vins. A més, en aquest període s'estaven negociant noves regulacions i estàndards del vi a escala internacional amb l'objectiu d'uniformitzar els mètodes d'anàlisis d'aquest producte i facilitar les seues transaccions internacionals. L'article també estudia la participació dels experts locals en aquestes negociacions internacionals en les quals es barrejaven les discussions sobre qüestions químiques i límits analítics amb assumptes econòmics i comercials i es negociaven unes regulacions el més convenients possible als interessos vinícoles de cada territori.

Per a la preparació de l'article han estat consultats nombrosos documents d'arxiu espanyols i francesos, així com monografies històriques i premsa diària de l'època publicada en diversos països. També ha resultat fonamental la discussió d'aquesta recerca en congressos internacionals com el Third International Conference on Food History and Cultures (Tours, Juny 2017) o en la sessió Wine Quality in the 19th and 20th centuries organitzada pels autors al congrés Old and New Worlds: the Global Challenges of Rural History (Lisboa, Gener 2016). Aquest article ha estat possible gràcies als projectes de recerca públics "Polítiques de Salut en l'Europa del segle XX" [HAR2014-51859-C2-1-P] i "Viure en un món tòxic: experts, regulacions i controvèrsies públiques en l'Espanya del segle XX" [HAR2015-66364-C2-2-P], així com al premi New Scholars Award ofert per la Society for the History of Alchemy and Chemistry.