Al llarg de quatre sessions, el cicle de seminaris Traducció i malalties femenines, organitzat per HISTRADCYT i que va tenir lloc a l'Institut Interuniversitari López Piñero (IILP), ha brindat una mirada profunda i enriquidora a la complexa relació entre dones, traducció i medicina durant una època de profunds canvis socials, científics i culturals: el segle XIX. De la mà d'experts en història, traducció i medicina, hem estat testimonis de la fascinant evolució que va experimentar aquest camp al llarg d'aquest període, en què les dones no només van erigir-se com a objecte d'estudi i pacient, sinó que també van desenvolupar un paper fonamental com a autores i traductores de textos mèdics.

Primer seminari: La dona com a agent de salut

El primer seminari, a càrrec de Susana María Ramírez Martín, ens va submergir en la transformació de la imatge social de la dona durant el segle XIX. La Il·lustració, amb el seu èmfasi en la raó i el progrés, va propiciar un canvi de paradigma en la percepció del rol femení. La dona va deixar de ser vista únicament com un ser domèstic i reproductor, per passar a ser considerada com un agent actiu en la societat, capaç de contribuir al benestar familiar i comunitari. En aquest context, la proliferació de llibres d'higiene al llarg del segle XIX va tenir un impacte significatiu en la formació de les dones. Obres com el Tradato de higiene pública (1848) de Pedro Mata i Fontanet, amb el seu capítol dedicat a la Higiene de la mujer, buscaven instruir a les dones en matèria de salut pública, no només el benestar de la seva família, sinó també per a la protecció de tota la societat.

Segon seminari: El cos femení sota l'escrutini mèdic

El segon seminari, dirigit per Manuela Álvarez Jurado, ens va endinsar en la fascinació que exercia el cos femení sobre els metges i cirurgians del segle XIX. L'anatomia, la fisiologia i la patologia de la dona es van convertir en objecte d'estudi d'una emergent corrent mèdica centrada en les malalties femenines. Nombrosos escrits, com el Tratado de las enfermedades de las mujeres (1803) de José Antonio Marimón, reflexaven aquest interès creixent per comprendre el funcionament del cos femení i les dolències que l'afectaven. La ginecologia, com a especialitat mèdica, va sorgir precisament en aquest context, com a resposta a la necessitat d'atendre les necessitats específiques de salut de les dones.

Tercer seminari: La traducció com a pont del coneixement

El tercer seminari, a càrrec de Francisco Luque Janodet, es va centrar en la traducció científic-tècnica a l'Espanya del segle XIX. Un segle marcat per avenços en diverses disciplines, però també per la dependència de traduccions d'obres foranes, especialment franceses. Es va analitzar en profunditat el Tratado de la esterilidad en la mujer (1875) de Félix de Tejada y España, traducció del Traité de la stérilité chez la femme (1864) de H. D. Maheux. Aquesta obra exemplifica la importància de la traducció per a la difusió del coneixement mèdic en un context de limitacions editorials i lingüístiques.

Quart seminari: Les passions de l'ànima i la seva influència en la salut

Finalment, Roque Ruiz García, en el quart seminari, va abordar els problemes de la reproducció i la infertilitat de la dona. A través de l'anàlisi de De l'influence des passions de l'âme dans les maladies, et des moyens d'encorriger les mauvais effets (1798) de Clément-Joseph Tissot, es van explorar les idees de l'època sobre la "medicina de les passions" i la seva relació amb les afeccions mentals i físiques de les dones. Un exemple de l'aplicació d'aquestes idees en la pràctica mèdica és el Tratado de las enfermedades de las mujeres, ocasionadas por las pasiones del alma (1802) de Francisco Javier Rubio y Ortiz, on s’aborden temes com la melancolía i l’histèria des d’una perspectiva moral i religiosa.

Un llegat per descobrir

Més enllà de les temàtiques abordades en cada seminari, aquest cicle de seminaris ha estat una valuosa oportunitat per reflexionar sobre el paper crucial que van desenvolupar les dones en la traducció mèdica del segle XIX. Un camp d'estudi que ens permet apreciar la intersecció entre ciència, cultura i societat, i que ens convida a seguir aprofundint en la rica història de la traducció i el seu impacte en el desenvolupament del coneixement.

Reflexions finals

El cicle de seminaris Traducció i malalties femenines ha demostrat que les dones no van ser simples espectadores en el progrés de la medicina durant el segle XIX. Van ser agents actives que van contribuir a la producció, traducció i difusió del coneixement mèdic. La seva participació va ser fonamental per a la comprensió del cos femení i les seves malalties, i per a la construcció d'una societat més justa i equitativa en matèria de salut.

Joan Montagud i Belda, alumne en pràctiques a l’IILP