"Sabers en acció": https://sabersenaccio.iec.cat
Volum 4: Estudis
—La summa de l’astronomia antiga i de les ciències afins.—
Malgrat l’enorme importància de Claudi Ptolemeu en la història de la ciència a l’àmbit grec tardoantic, a l’islam medieval i a l’Europa de la baixa edat mitjana i renaixentista, les dades biogràfiques que en posseïm són ben minses. Tot el que en sabem de concret, extret de la seva obra, és que realitzà observacions astronòmiques a Alexandria entre el 125 i el 141 dC (les quals utilitzà a la seva gran obra, l’Almagest). També dedicà una inscripció astronòmica en un santuari de Serapis a Cànopus, no gaire lluny d’Alexandria, de la qual només conservem còpies del text als manuscrits medievals. Podem deduir, doncs, que el seu lloc de residència principal era Alexandria, a l’Egipte greco-romà del segon segle de la nostra era.
El nom “Ptolemeu” era molt popular a la província d’Egipte, per haver estat el nom dels governants masculins de la dinastia macedònica que s’hi instal·là a l’època hel·lenística. Sens dubte, aquest nom i la manca d’altres informacions biogràfiques promogueren la suposició errònia que Claudi Ptolemeu fou un rei egipci, la qual veiem reflectida a la corona i a la roba règia del retrat que originalment decorava l’studiolo de Federico da Montefeltro al palau ducal d’Urbino; dins del grup de 28 retrats de personalitats antigues i modernes relacionades amb el món del coneixement, Ptolemeu figurava al costat dels filòsofs Plató, Aristòtil i Boeci.
Per a continuar llegint:
