"Sabers en acció": https://sabersenaccio.iec.cat
Volum 4: Estudis

—En una societat que condemnava a les dones tant per la senzillesa com per adornar-se, l’ús del maquillatge es va convertir en un acte desafiant de supervivència.—

“Tots odien veure el maquillatge en la seua esposa”, declara el personatge Lionardo en el tractat renaixentista I Libri della Famiglia (Sobre la família) (1433), “però ningú sembla capaç d’evitar-ho”. La bellesa, a l’Europa moderna, era una mica més que superficial. Era un reflex físic de la salut, la moralitat i la posició social d’un individu. Ocultar o millorar el rostre verdader amb arts cosmètiques era intrínsecament subversiu. No obstant això, les dones ho feien constantment, trencant regles per a complir amb les expectatives socials.

En una societat que qüestionava obertament la seua vàlua i limitava la seua capacitat per a guanyar-se la vida, les dones estaven obligades a dependre de la seua aparença per a demostrar el seu valor i assegurar-se així un futur econòmic. Eren els cosmètics una ajuda enginyosa o un engany perillós? Aquesta pregunta va estar en el centre d’un debat que va durar segles i que es va tornar cada vegada més complicat a mesura que les dones van començar a agregar ingredients metàl·lics i minerals al seu maquillatge. Aquests cosmètics d’origen alquímic tenien el poder no sols d’ocultar, sinó d’alterar permanentment el rostre. Les persones més crítiques van denunciar aquestes pràctiques i les van qualificar com a perilloses. No obstant això, per a algunes dones, els beneficis socials d’una bona presència superaven les preocupacions sobre els seus danys col·laterals. Aquestes innovacions de la química, com tants desenvolupaments tecnològics des de llavors, van plantejar preguntes espinoses sobre els costos del progrés.

Per a continuar llegint:

https://sabersenaccio.iec.cat/cosmetica-controversia-i-control-a-la-italia-moderna/