Organitzadors:Carmel Ferragud (Institut Interuniversitari López Piñero, UV) i Juan Vicente García Marsilla (Dep. d'Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques, Facultat de Geografia i Història, UV)

Dia 2 d’abril de 2025, a les 10 h

Facultat de Geografia i Història, Aula F0.1.

ZOOM: https://uv-es.zoom.us/j/92807647907

10.00 h. Cèsar Sierra. No es país para niños: els infants i l’assistència sanitària en la medicina grega clàssica.

En la cultura grega, els nounats eren presentats en comunitat familiar en una festivitat anomenada amphidrómia. Aquesta celebració marcava l’entrada en societat dels infants, els quals romandran molt vinculats a la mare durant els primers anys. Precisament, aquesta primera etapa de la vida és quan els infants desenvolupen la resistència a les malalties i posen a prova el seu sistema immunitari, necessitant amb freqüència assistència sanitària. Malauradament, en la Grècia antiga i en l’actualitat, no tots els infants i les seves famílies comptaven amb els recursos necessaris per accedir a la sanitat i això feia que els primers anys de vida fossin els més perillosos. Partint d’aquí, la nostra comunicació tractarà sobre l’accés a la sanitat dels infants en la medicina grega, analitzant les històries clíniques del tractat hipocràtic Epidèmies del corpus hippocraticum, on podrem identificar les malalties i riscos més habituals dels nens i nenes, així com l’interès de la medicina grega per la pediatria.

10.45 h Preguntes i discussió.

11.00 h. Alessandra Foscati. La difficoltà di nascere e crescere. Parti difficili e prime cure del bambino tra Medioevo e prima età moderna

El part, un acte biològic i un fenomen historicitzable, va ser en molts casos un acte de gran dramatització par a les societats de l'antic règim, que va provocar sovint la mort de la dona i del nen. Si venir al món de vegades era prou difícil per si mateix, també ho va ser de difícil superar els primers anys de vida quan el nen va patir diverses malalties, sovint mortals. No és casual que les dones nobles en particular tingueren l'obligació de donar a llum molts fills per assegurar-se un llinatge, tot fent front a una elevada mortalitat infantil. Les malalties dels nens, juntament amb la manera de tractar-les, van començar a ser objecte de molts textos mèdics occidentals basats en descripcions de textos àrabs com els de Rhazes i Avicenna. Partint d'aquestes premisses, la ponència estarà encaminada a descriure les maneres en què metges i cirurgians de finals de l'edat mitjana i principis de l'edat moderna van indicar com afrontar els parts més difícils i arriscats, i com fer-se càrrec del nen des del naixement, tractant-lo quan es veia afectat per freqüents malalties, en el període comprès.

11.45 h. Preguntes i discussió.