Aquest reconeixement, instaurat per la Universitat de València en 1998, any de la mort del periodista valencià, s’atorga a persones o col·lectius que s’han distingit per la seua trajectòria cívica i de compromís amb la nostra cultura i la nostra llengua.

El Premi Centenari Vicent Ventura vol a més commemorar que el passat 26 d’abril de 2024 es van complir cent anys del naixement d’aquest periodista vocacional. Es va reconvertir en empresari, en publicista, en economista i en polític.

El jurat està format per representants de la Universitat de València, la Universitat Jaume I, CCOO, Intersindical Valenciana, UGT, la Unió Llauradora i Ramadera, la Unió de Periodistes Valencians i per persones que varen mantindre una estreta relació amb Ventura, com ara els professors Ramon Lapiedra i Àngel Llàcer, el filòleg Vicent Pitarch, l’escriptor Alfons Cervera, la periodista Rosa Solbes i l’assagista Francesc Pérez Moragon.

Nel·lo Pellisser

Professor titular de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat de València des de 2012. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València (UV)-(Premi extraordinari de doctorat, 2006). Entre 1989 i 2012 va exercir de periodista a la premsa (La Vanguardia, El Temps, Mediterráneo-delegació València, Diari de Barcelona, El Observador, El Mundo), ràdio (Ràdio 9) i televisió (Canal 9-RTVV), activitat que va compaginar amb la docència com a professor associat de Comunicació Audiovisual entre 1995 i 2012.

A més d’articles i comunicacions en congressos, els seus darrers treballs publicats en forma de llibre són l’antologia d’articles ‘Vicent Ventura, periodisme contracorrent’ (2024) i la co-edició de ‘Géneros (Meta) literarios digitales y creación audiovisual. Aplicaciones educativas y profesionales’ (2024). Altres treballs anteriors són ‘Martí Domínguez i Barberà: la passió per la paraula’ (2004), ‘El solc de l’escriptura: anàlisi del discurs periodístic de Martí Domínguez Barberà’ (2011) i ‘Las comisiones parlamentarias de investigación: El accidente de la Línea 1’ (2019), aquest darrer com a coautor. Com a coeditor i/o autor, ha participat, entre altres, en els volums ‘Mutaciones discursivas en el siglo XXI: la política en los medios y las redes’ (2019), ‘Notes d’un desficiós. Joan Fuster’ (2017), ‘Ser Joan Fuster; 33 visions sobre l’escriptor’ (2008), ‘El debate sobre la cultura de la imagen’ (2003) i ‘Justicia y representación mediática’ (2001). Com a guionista ha intervingut en diversos documentals, com ‘Ser Joan Fuster’ (2008), ‘Carles Salvador, la llarga vida de les paraules’ (2012) i ‘Fuster i la meua família’ (2022), entre altres.

Mercé Viana

Mercé Viana és mestra i llicenciada en Filosofia i CCEE. Té la suficiència investigadora per la Universitat de València. Experta Universitària en Didàctica de la llengua per la Universitat Complutense de Madrid.

Ha treballat en tots els nivells educatius des d’Educació infantil fins a la Universitat. Així com a la Formació del Professorat en exercici. Actualment es dedica a la creació literària. L’Agència de Lectura d’Alfafar (Parque Alcosa) porta el seu nom.

Ha estat guardonada amb diversos premis d’Innovació Educativa de la Conselleria de Cultura, dues beques literàries de la Diputació de València i diferents premis literaris: Vila Benetússer, La Forest d’Arana, Vicent Silvestre de la Ciutat d’Alzira, Carmesina, Samaruc, Paterna, Meliana, Catarroja (Benvingut Oliver)...

Ha rebut diversos reconeixements com ara: Homenatge de la Fundació Bromera per al Foment de la lectura (2018), Homenatge Lletra Lila de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, (2018), Porrot d’Honor de les Lletres Valencianes (2019), Homenatge Guaix, (2021, Escola Valenciana); Bibliotecària d’Honor pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la CV 2024.

Té publicades més de cent obres de literatura infantil, juvenil i poesia, així com més de seixanta publicacions de caire pedagògic entre llibres, quaderns i articles. Ha sigut directora de la revista pedagògica ‘Espais Didàctics’. Ha participat en programes de ràdio, co-fundadora de les Trobades d’Escriptors i Escriptores de l’Horta, vocal de la Junta Directiva de l’AELC i ha impartit nombrosos cursets de formació i ponències diverses sobre temes relacionats amb la didàctica de la llengua o sobre creació literària, arreu de l’Estat espanyol.

Revista Camacuc

Camacuc és una revista infantil en valencià publicada per l’editorial homònima des de l’any 1984. Composta sobretot per còmics, té 32 pàgines.

La revista s’edita amb la intenció de difondre i normalitzar el valencià oferint lectures en format de còmic de la mà dels millors dibuixants del País Valencià. La publicació està present en els col·legis, instituts, biblioteques i cases particulars. Es finança a través de subscripció i publicitat, i té una periodicitat bimensual. Compta amb un fons editorial de llibres de la mateixa editorial que es pot consultar al seu web. De l’any 2000 i durant quinze anys publicà una versió en aranès sota el títol d’Era Garbèra, amb 800 subscriptors que s’afegeixen als 1.000 que ja tenia l’edició en valencià.