Organitzada a través del Vicerectorat de Cultura i Societat, amb la gestió de la Fundació General UV, la mostra és, en paraules del seu comissari i responsable de la Col·lecció, el professor José Martín, “un extraordinari exemple de la labor universitària en matèria de transferència de coneixements i de com la iniciativa i l’impuls de l’estudiantat pot plasmar-se en un projecte palpable”.

L’exposició parteix d’un treball de fi de màster dirigit per Martín, projecte que ha estat en procés durant tres anys i que, com explica el mateix comissari, respon a la seua inquietud des que es va fer càrrec de la Guerricabeitia per connectar el món acadèmic i investigador amb l’activitat expositiva de la Col·lecció. “Carmen va ser una figura molt interessant de l’art valencià i continua sent-ho, per això el treball de Sebastián Gómez, el meu alumne, ens va obrir la possibilitat de plantejar un estudi més depurat, com a monografia, i aprofitar, igualment, per a donar forma a aquesta mostra”.

‘CARMEN GRAU. Collages de matèria i poesia’ acosta de nou a l’escena pública l’obra d’una artista un tant oblidada en els últims anys, revalorant-la a partir de les obres exhibides, algunes d’elles exposades per primera vegada, com el políptic Tablas de lavar, i, en general, amb poca trajectòria expositiva. També l’artista redescobreix les seues peces en la sala: “A l’estudi només veus allò que no t’està eixint o el que no vols. Fins que l’obra no està penjada, no ho veus del tot; una mai no està segura”.

Centrada, principalment, en dues èpoques de l’artista, l’exposició comença amb l’etapa dels vuitanta, representatives del seu estil madur, d’una pintura molt personal, heretera de l’abstracció matèrica però, tot alhora, que integra detalls figuratius, grafismes, objectes menuts... En aquesta línia, el seu interés personal per la poesia queda palés des del mateix títol de la mostra i, de la mateixa manera, les referències en clau literària o personal “impregnades de la teua infantesa, de la teua història personal”, en són ben presents, “les incorpores”, matisa.

Juntament amb aquestes obres, en trobem d’altres més recents, sorprenents i que connecten amb les anteriors a través de la tècnica del collage i l’assemblatge d’objectes, on la significació política és més evident, com a les obres sobre la presó de Guantánamo o el políptic Tablas de lavar, que al·ludeix al treball domèstic fet tradicionalment per les dones. “L’art ha de tindre la força de comunicar i, malgrat que no siga de manera explícita, ho fas d’una forma o una altra: els colors, els materials, la forma...”, explica Grau. En aquest sentit, com apunta el comissari de la mostra, “és interessant a la seua obra com les imatges en sí mateixes són potents i visualment atractives, al mateix temps que, malgrat l’abstracció, hi ha una figuració molt explícita, una història, un motiu...”.

I si parlem d’abstracció, de la força dels colors i de la densitat i el llenguatge propi de l’obra de Carmen Grau, hem de ressaltar el políptic Los cuatro jinetes del Apocalipsis, on a través del simbolisme del roig, el blanc, el groc i el negre, es narra la història de les grans tragèdies que han assolat la humanitat: la guerra, la fam, la malaltia i la mort.

Finalment, no podem deixar de mencionar Mujeres, un políptic de 169 peces, de les quals 120 s’exhibeixen en aquesta mostra, que destaca per la seua presència, cos, i missatge; una mirada en femení a la història i les seues oblidades, reals o fictícies, entre les quals trobem les amazones, la maga, Silvia Plath, les 13 rosses, etc.

Carmen Grau

Carmen Grau s’inicià artísticament a l'estudi del seu pare, José Grau, reconegut dibuixant i il·lustrador valencià. Estudià a l'Escola de Belles Arts de València, on, convertida ja en Facultat, obtingué la llicenciatura i el doctorat, i de la qual ha sigut catedràtica de Pintura fins al 2018.

Al llarg de la seua llarga trajectòria, s'ha distingit per una constant experimentació pictòrica i ha eixamplat possibilitats expressives del mitjà amb l'ús de la fusta com a suport i la incorporació de materials reciclats i objectes trobats, en un discurs narratiu que s'inspira en la literatura, la història i la memòria personal. Tot amb un contingut crític i de reflexió social sobre els temes que a cada moment li han preocupat com a artista i com a dona.

Aquesta inclinació social la situà en l'òrbita d'interès de Jesús Martínez Guerricabeitia, que adquirí una pintura seua per a la col·lecció que finalment donà a la Universitat de València, i amb la qual ara es retroba un conjunt ampli de la seua obra, que es podrà es visitar a la Sala Martínez Guerricabeitia, fins al 7 de setembre, dins de la línia expositiva “Trobades amb la Col·lecció”.