El treball, coordinat per Carolina Royo (ICVV), en col·laboració amb Guillem Pérez-Jordà (UV) i Leonor Peña Chocarro (IH), s’ha fet a partir de l’anàlisi de 28 llavors de vinya (Vitis vinifera L.) procedents de jaciments de la península Ibèrica i Sardenya. L’anàlisi revela que aquestes primeres varietats cultivades introduïdes a Ibèria estaven genèticament relacionades amb vinyes domesticades, traslladades pels colons orientals que es van assentar al sud i est de la península.

L’anàlisi d’ADN antic, és a dir, de restes biològiques del passat, en aquest cas de llavors, ha permès constatar com es comencen a cultivar aquests ceps d’origen oriental i com ràpidament es van acabar creuant amb les varietats locals silvestres, de manera que van crear noves varietats.

“Els resultats mostren que aquestes primeres vinyes es van creuar molt prompte amb poblacions silvestres locals, cosa que va contribuir a la formació dels llinatges genètics que donarien lloc a moltes de les varietats tradicionals de la península Ibèrica, identificables ja en llavors del segle iva C”, explica Pérez Jordà, investigador del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV.

Una de les conclusions més sorprenents de l’estudi és la persistència de determinats llinatges durant segles. L’anàlisi genètica ha permès identificar relacions familiars entre llavors de diferents èpoques i, fins i tot, connexions amb varietats conservades actualment. El personal investigador va trobar evidències que vinculen llavors medievals amb varietats actuals com la pansa valenciana i va demostrar que la varietat fundadora hebén ha romàs en cultiu durant almenys els últims 1.100 anys.

Els resultats confirmen que l’expansió de la viticultura cap a l’oest del Mediterrani va estar protagonitzada fonamentalment pels colons fenicis que es van assentar en diverses àrees del Mediterrani occidental i van portar varietats originàries de l’est.

Aquesta va ser una pràctica ràpidament adoptada per les poblacions locals. D’aquesta manera es va desenvolupar una important expansió de les vinyes i de la producció de vi pel sud i l’est d’Ibèria, que finalment va adquirir un caràcter comercial a partir de finals del s. VIII aC.

Les tres institucions (UV, ICVV, IH) han treballat en els últims anys per impulsar noves capacitats científiques en arqueogenòmica i anàlisi d’ADN antic, una línia de treball que permet introduir la informació paleogenètica com un element essencial per a reconstruir la història d’un producte que des d’aquest moment s’ha convertit en un element essencial de la nostra tradició agrària i cultural.

Aquestes eines obrin noves oportunitats per a connectar investigació vitivinícola, patrimoni històric, biodiversitat i conservació de varietats tradicionals. En l’estudi també han participat la Universitat de Manchester, la University of London, la Universitat de Montpeller, la Universitat de Lleida i la Universitat de Tübingen.