El treball ha analitzat mostres de les aigües d’entrada, interiors i d’eixida, que vessen directament o indirecta al llac de l’Albufera, del Tancat de la Pipa i del Tancat de l’Illa, a més de mostres de sediments, de macròfits i d’excrements d’aus herbívores. Els resultats mostren que els aiguamolls artificials reduïren la concentració a l’aigua d’eixida entre el 57 % i el 100 % dels fungicides, entre el 67 %i el 86 % dels herbicides i entre el 67 % i el 100 % dels insecticides. A més, les eficiències d’eliminació total van ser del 15 %, el 25 % i el 50 %, respectivament. D’altra banda, en el cas dels metalls, la concentració del 50 % dels elements va ser menor en les aigües d’eixida dels aiguamolls, amb variacions estacionals.

El treball també ha estudiat l’estat de les aigües arran de la DANA d’octubre de 2024, que va provocar “concentracions significativament més altes de determinats plaguicides (concretament el carbendazim, metalaxyl, piperonyl butoxide, diuron, diazinon i chlorpyrifos)”, però que van ser reduïdes en l’aigua d’eixida per l’acció d’aquests aiguamolls.

A més de la configuració dels aiguamolls artificials, les propietats físiques i químiques particulars d’aquests compostos van influir en la retenció de plaguicides, de manera que els immòbils (els menys solubles, que tendeixen a dipositar-se) s’acumulaven al sediment, i els mòbils (dissolts en l’aigua) eren incorporats per la vegetació i es detectaven finalment als excrements d’aus herbívores.

Els riscos ambientals associats a les concentracions de plaguicides, inclosos els compostos prohibits que encara es detecten en les aigües del parc natural, es van reduir notablement a les eixides del aiguamolls artificials, cosa que va evitar que aigües amb concentracions que suposen un risc moderat i alt acabaren a l’Albufera de València. Pel que fa als metalls, encara que els nivells de risc general foren baixos, el mercuri va superar els valors límit establerts per la legislació europea, si bé la seua concentració es va veure reduïda a les aigües d’eixida.

“Els resultats d’aquest estudi reforcen el valor de les solucions basades en la natura per a millorar la qualitat de l’aigua i protegir la biodiversitat”, destaca Nuria Carabal, de l’equip investigador. “L’elevat nombre de contaminants encara detectats, incloent-hi diversos pesticides prohibits, juntament amb les concentracions de mercuri, posen de relleu la pressió persistent que continua suportant el parc natural i la important funció que desenvolupen els aiguamolls construïts”, conclou la investigadora.

Referència article: N. Carabal et al. "Constructed wetlands for the mitigation of pesticide and heavy metal concentrations in a protected agrolandscape: removal efficiencies and ecological risk assessment". Science of The Total Environment. Volume 1001, 25 October 2025, 180466. DOI: https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2025.180466

Peu de fotografia annex: Aigüamoll artificial del Tancat de l’Illa.