Els insectes existeixen en el planeta des de fa uns 400 milions d’anys, així i tot, no és molt comú trobar fòssils d’aquests animals. Per què és tan difícil que es preserven els fòssils d’insectes?

Una de les raons és tafonòmica, i té a veure amb el fet que aquests organismes s’enterren en unes condicions adequades per a fossilitzar, i després, si aquestes condicions es donen, podran conservar-se com a fòssils, però això no sempre succeeix. Quan ho fan, podrem trobar-los en dos tipus de jaciments excepcionals principalment. El primer serien els jaciments de compressió, com el jaciment de les Foies, a Conca, d’edat cretàcica. En aquest jaciment hi ha un registre molt abundant de plantes, dinosaures i altres grups, i també compta amb un registre molt abundant d’insectes, això és gràcies a aquesta preservació de tipus excepcional. L’altre tipus de preservació excepcional són els jaciments d’inclusió (ambre). Quan els arbres es troben en situacions d’estrès, produeixen resina que en caure pot atrapar insectes i altres xicotets organismes en l’interior. Aquests es queden segellats dins, com en una càpsula. Quan es donen les condicions adequades i aquesta resina fossilitza, tenim insectes fòssils preservats en ambre. Això permetrà un registre d’insectes molt diferent del qual obtenim dels jaciments de compressió.

Què diferencia aquests dos jaciments excepcionals?

Els dos tipus de jaciments són molt diferents tant en la diversitat de grups que preserven com en la grandària dels fòssils. Per exemple, en els jaciments de compressió existeix la possibilitat de trobar organismes més grans, mentre que, en els jaciments d’ambre, la majoria dels organismes són més prompte xicotets. A més, la preservació també és molt diferent, en els jaciments de compressió tenim fòssils en dues dimensions, mentre que, en els jaciments d’inclusió trobem organismes en tres dimensions. En tots dos jaciments tenim informació diferent, però complementària. A Espanya es troben jaciments d’ambre de rellevància científica a escala mundial, com Peñacerrada, a Àlaba; El Soplao, a Cantàbria; i Sant Just, a Terol, on estem excavant ara. Tots daten del Cretàcic inferior, que és un moment clau, perquè és quan tenim la diversificació de les angiospermes, els boscos canvien completament i es configuren els ecosistemes moderns. Això va afectar a totes les comunitats d’insectes i altres organismes.

Gràcies a una tècnica anomenada microtomografia per contrast de fase amb llum de sincrotró, podeu, no sols reconstruir l’estructura externa dels insectes en els fòssils d’ambre, sinó també realitzar disseccions virtuals. Què significa això exactament?

Quan ja tenim totes les dades processades i comptem amb una reconstrucció en 3D de l’organisme preservat dins de la peça d’ambre, virtualment podem eliminar parts. Encara que usant un microscopi hi haja coses que no puguem veure, tota aquesta informació està escanejada pel sincrotró. Aleshores llevem les parts que ens molesten i podem veure el que hi ha davall. De fet, el primer que llevem per a poder fer el model 3D és l’ambre que envolta la inclusió (els insectes), l’ambre l’eliminem virtualment, i d’igual manera es poden eliminar estructures. Això ocorre perquè les diferents parts de la peça (l’ambre i les parts conservades dels insectes), tenen una densitat diferent, per la qual cosa es poden detectar de manera diferencial. Això es duu a terme amb diferents programes de processament d’imatges.

El seu treball no sols consisteix a descriure l’estructura externa dels insectes que troba, també utilitza aquesta informació per a reconstruir paleoambients. Gràcies als fòssils d’ambre ha pogut comprendre el comportament d’aparellament, la depredació, o les interaccions de diferents insectes sols amb els seus fòssils preservats en ambre. Descobrir aquesta informació sembla alguna cosa així com un capítol de Sherlock Holmes. Com és possible obtindre tota aquesta informació amb tan sols l’estructura externa dels animals?

L’ambre té una característica molt particular: veient la peça i analitzant-la, podem saber si es va formar a partir d’un únic moment d’inclusió, és a dir, si la resina va capturar als insectes de la peça d’ambre en un sol moment, o si va haver-hi diferents fluxos. Si veiem diversos organismes que es troben conservats en el mateix flux, sabem que estaven junts en el moment en el qual van ser capturats per la resina, i això és una cosa molt particular de l’ambre. L’estudi de les interaccions entre insectes del passat o de «comportaments congelats» té molt a veure amb aquesta captura instantània. Trobem fossilitzats insectes en còpula, ponent, o caçant-se els uns als altres, o fins i tot camuflant-se d’alguna forma. És una cosa que ocorre en mil·lèsimes de segons, tenim animals capturats en un instant de la seua vida, i d’igual manera que observem una fotografia i podem intuir el que estava passant en el moment de la seua captura, també podem fer inferències sobre els organismes que van quedar capturats en ambre i com es comportaven o es relacionaven entre ells. Si a això afiges que pots tindre restes de plantes o de fongs conservats dins de la mateixa peça d’ambre, podem anar reconstruint també la comunitat vegetal de la qual formaven part. A més, l’ambre no es troba aïllat en un nivell estratigràfic, sol trobar-se en el mateix nivell que altres organismes d’altres grups, la qual cosa et dona informació sobre com va ser el mitjà de depòsit. Per exemple, en aquests nivells amb ambre, moltes vegades també trobem fusta cremada, la qual cosa ens ha permès relacionar l’ocurrència de paleoincendis amb la producció en massa de resina, ja que els arbres generen resina en condicions d’estrès. Al final, amb tota la informació, podem anar reconstruint el paleoecosistema. Així que sí, supose que té alguna cosa de «Sherlock Holmes».

Entrevista realitzada per Adriana Martínez Arroyo. Biòloga i estudiant del Màster en Biodiversitat: Conservació i Evolució de la Universitat de València.

Llegiu l'entrevista completa en la revista Mètode