L’alumnat de la Universitat que va participar en l'activitat va ser Iman Kilani Simon, Sofía Marín Coronas, Rafael Mackenzie Fuentes, Cèsar Micó Reig, Sara Rivera Mejía, Irene Beltrán Hernández, Rubén García Collado, Júlia Bou Casabuena, Carolina Covadonga Ballester, Marina Alcaraz Garcia, Marta Sorribas de Fes, Ángel Martí Ferrandis i Ares Berjillos Martínez. El discurs va ser a càrrec de l'estudianta de Ciències Polítiques, Patricia Martínez Muñoz qui, després de la votació en l'hemicicle de les Corts de tots els grups parlamentaris universitaris, va obtindre la majoria necessària per a ser designada com a presidenta de la Generalitat. Així, el passat dia 3 de maig la UV es proclamava vencedora.

Iman Kilani Simon, una de les alumnes més implicades en la coordinació i dinamització de l’equip, apunta que des de la Universitat de València “hem apostat pels nostres valors des d'un primer moment, per tant la clau ha estat a presentar iniciatives igualitàries i efectives des d'una posició ferma però sempre oberta al diàleg i la col·laboració”.

El concurs, organitzat per les Corts Valencianes, tenia com a finalitat simular un debat i la votació per a l'elecció del president o presidenta de la Generalitat Valenciana. Així, l’estudiantat va tindre la possibilitat de conéixer el funcionament d'un ple de Les Corts i participar amb discursos i propostes concretes en una sessió parlamentària simulada amb debats i la votació de les diferents opcions de govern que cada universitat va presentar.

La proposta de govern de la Universitat de València agrupava diferents temes i línies d’actuació com ara, la situació actual de precarietat dels joves i dels col·lectius en exclusió, la salut mental, la violència de gènere, el respecte a la diversitat lingüística, l’infrafinançament, i la conformació d'un govern plural per a aconseguir el progrés de la societat valenciana.

Per a Iman Kilani aquesta ha sigut “una experiència única en molts sentits. No sols ens han donat l'oportunitat de posar en pràctica els coneixements adquirits en la universitat, sinó que també ha sigut un procés de treball en grup i debat constant que

personalment m'ha fet créixer com a estudiant i persona”.

La professora Ana Marrades explica que la clau per aconseguir el suport de la resta d’universitats que actuaven com a grups parlamentaris va ser el treball de l’equip de la Universitat de València per a buscar el diàleg i els punts en comú. “En una societat tan polaritzada era important que l’estudiantat aprenguera la importància del diàleg per a assolir objectius en comú i, es va treballar en esta línia, de manera que l’equip va buscar les coincidències sobre els valors compartits i va aconseguir el suport dels grups d’altres universitats”.

En aquesta edició del Parlament Universitari 2024 han participat a més de la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, la Universitat Miguel Hernández d’Elx, la Universitat Europea de València, la Universitat d'Alacant, la Universitat Jaume I de Castelló, la Universitat Catòlica de València i la Universitat Cardenal Herrera CEU.