L’assetjament psicològic a la feina és un risc psicosocial greu que implica l’exposició a conductes de violència psicològica intensa dirigides cap a una o més persones, com ara ofendre o excloure les persones de la vida laboral, humiliar-les, difondre deliberadament informació falsa, fer comentaris insultants, realitzar conductes intimidatòries o prendre accions que tinguen efectes negatius sobre la seua feina. Aquestes conductes tenen la intenció de crear un entorn hostil o humiliant que pertorbe la vida laboral de la víctima i comporten un risc per a la salut.

Personal investigador de la Unitat de Recerca Psicosocial de la Conducta Organitzacional (UNIPSICO), del Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament i del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la UV, ha fet aquest estudi en col·laboració.

Begoña Espejo, professora del Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament, i Irene Checa, professora del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació, expliquen que l’exposició a conductes d’assetjament psicològic de manera repetida (almenys un vegada per setmana) i prolongada en el temps, durant sis o més mesos, incrementava la necessitat suport d’un especialista per superar crisis personals relacionades amb la feina.

A més, conclouen que les persones exposades a assetjament psicològic a la feina incrementen significativament el consum diari d’alcohol i de tabac. En tercer lloc, es conclou que, com a conseqüència dels problemes de salut psicològics o psicosomàtics derivats de l’assetjament psicològic a la feina, s’incrementa la freqüència del consum de medicaments per alleugerir-los.

Estudis previs han conclòs que l’assetjament psicològic en entorns laborals educatius té nivells de prevalença que superen les taxes mitjana i que els docents són freqüentment víctimes d’assetjament psicològic a la feina. Tot i això, Pedro R. Gil-Monte, director d’UNIPSICO i catedràtic de Psicologia Social a la UV, indica que a Espanya no hi ha estudis fets amb mostres grans que investiguen les conseqüències de l’assetjament psicològic sobre la salut en docents d’ensenyament no superior.

Aquesta violència psicològica a la feina, a més, comporta un cost social per al sistema públic de salut, per la qual cosa Pedro Gil-LaOrden, membre d’UNIPSICO, recomana realitzar periòdicament avaluacions de riscos psicosocials a la feina en el sector educatiu, així com desenvolupar i activar protocols per a prevenir la violència psicològica a la feina.

Mostra

L’estudi s’ha realitzat amb una mostra de 9.350 persones docents no universitàries de diferents nivells de l’ensenyament públic de la província de València (de les quals, el 70,67% són dones). Les dades d’assetjament psicològic es van avaluar amb l’escala corresponent de la bateria UNIPSICO.

La recollida de dades per a aquest estudi s’ha realitzat amb el suport del conveni de col·laboració sense ànim de lucre entre la Universitat de València i l’Institut Valencià de Seguretat i Salut al Treball (INVASSAT, Generalitat Valenciana) (Ref: OTR2017-18246COLAB).

Referènciaarticle: Gil-Monte, P. R., Espejo, B., Checa, I., & Gil-LaOrden, P. (2024). Mobbing as a predictor of health risk behaviours and seeking specialist support in non-university teachers. Journal of Work and Organizational Psychology, 40 (1), 41-49. https://doi.org/10.5093/jwop2024a4