“L’ús de bacteriòfags (virus que només infecten bacteris i no les nostres cèl·lules eucariotes), la tecnologia CRISPR (a base de modificacions genètiques, on les proteïnes Cas poden activar-se, cosa que permet retallar i destruir l’RNA dels bacteris i virus ) i la nanotecnologia són una solució que cada vegada té evidències més clares contra la presència creixent d’aquests bacteris resistents”, afirma Ana Melero, del Departament de Farmàcia, Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia de la UV.

Segons els especialistes, les estratègies recomanables per fer front a aquest problema s’han de fer a diferents nivells. Així, “cal augmentar la consciència del pacient sobre la situació i les mesures per reduir noves resistències, disminuir el mal ús o abús actual de fàrmacs, millorar la selectivitat dels tractaments i identificar nous antibiòtics, incloses molècules petites i enfocaments més complexos, com ara fàrmacs biològics”, explica Juan Aparicio, investigador de la Universitat Complutense de Madrid.

El que ha portat a aquesta situació asseguren que ha estat el mal ús d’antibiòtics tradicionals (abús per a l’ús humà), l’ús massiu de mesures higienitzants, l’ús excessiu d’antibiòtics en l’agricultura o la pesca i la incorrecta administració o finalització de tractaments.

En la investigació, es van entrevistar personatges rellevants en el camp dels sistemes avançats d’administració de fàrmacs per reduir o evitar les resistències als antibiòtics. Es tracta de Claus-Michael Lehr (Saarland University, Alemanya) i Clive Prestidge i Nicky Thomas (els dos de la University of South Austràlia, Austràlia), juntament amb l’esmentat Richard J. Roberts.

La investigació explica les barreres que han de travessar els fàrmacs per arribar a la zona on han d’actuar, per exemple, per via oral, el pH àcid de l’estómac que degrada molts fàrmacs. Després una vegada arriben a la zona on estan els bacteris, han de travessar l’anomenat biofilm, que és un tipus de gel que es forma quan diversos bacteris formen una colònia amb aigua, carbohidrats i proteïnes que secreten, i que serveix de protecció a la colònia. Una vegada els medicaments travessen aquest biofilm i arriben al bacteri, n’han de superar principalment la coberta externa.

En aquest treball de perspectiva, hi han participat especialistes del comitè científic jove de la societat internacional Controlled Release Society: Chelsea Thorn, Nikhar Viswakarma i Juan Aparicio, i l’article tingué el seu germen en la trobada anual de la societat. La revista Drug Delivery and Translational Research està associada a la CRS. L’editora d’aquest article és Mª José Alonso (premi Nacional de Recerca, Premi Jaume I).

Referència de l’article: Aparicio-Blanco, J., Vishwakarma, N., Lehr, C. M. et al. «Antibiotic resistance and tolerance: What can drug delivery do against this global threat?». Drug Deliv. and Transl. Res. (2024). https://doi.org/10.1007/s13346-023-01513-6