La Biblioteca de Ciències Socials Gregori Maians commemora enguany un quart de segle al servei de la comunitat universitària. Inaugurada el 1999, és fruit d’un projecte iniciat a començaments dels noranta i desenvolupat pels arquitectes Giorgio Grassi i Manuel Portaceli, que la van convertir en una de les obres més representatives de l’arquitectura valenciana del segle XX.

Per a commemorar aquest 25è aniversari, aquest dijous 18 de setembre ha tingut lloc un acte al vestíbul de la biblioteca. L’esdeveniment ha comptat amb les intervencions de Carlos Hermenegildo, vicerector d’Investigació; Cristina Tomás, directora del Servei de Biblioteques i Documentació; i la directora de la biblioteca, Amelia López Martínez. Després dels parlaments inaugurals, el grup musical RockAddiction ha amenitzat l’acte a la terrassa de la biblioteca, en un ambient de celebració i retrobament de tota la comunitat universitària.

Al llarg d’aquests 25 anys, la biblioteca ha viscut una transformació constant. Els espais i les infraestructures s’han anat adaptant a noves formes d’aprenentatge i de treball col·laboratiu; les col·leccions han crescut i s’han diversificat per a donar resposta a l’ampli ventall de disciplines de les ciències socials; la tecnologia ha transformat els serveis, facilitant l’accés a la informació i a les eines digitals; i tant l’estudiantat com el personal investigador han trobat en la biblioteca un suport cada vegada més especialitzat i proper a les seues necessitats.

És impossible abstreure’s a la seua imponent figura: la Biblioteca de Ciències Socials de la Universitat de València corona el Campus dels Tarongers, destacant-se des de dalt com una fortalesa del saber. Envoltada per un fossat que es creua per una passarel·la, projecta la seua façana sobre qui s’endinsa en el seu impressionant hall, simbolitzant la transició cap a un espai de coneixement i aprenentatge. Tant l’edifici com el vestíbul han estat protagonistes de nombrosos reportatges a revistes d’arquitectura.

El vestíbul d’entrada actua com un nucli central des del qual es distribueixen els diferents espais de la biblioteca, facilitant la circulació fluida de les persones que s’hi endinsen. Aquest projecte va nàixer com a idea el 1990, es va desenvolupar entre 1996 i 1998 de la mà dels arquitectes Giorgio Grassi i Manuel Portaceli, i es va inaugurar el 1999 amb Pedro Ruiz Torres com a rector i el catedràtic en Farmacologia Francisco J. Morales Olivas com a vicerector al càrrec de supervisar-ne la construcció.

Blanca Llopis Carles es va fer càrrec de la direcció de la nova biblioteca i va continuar al capdavant fins al 2021. Després de la seua jubilació, va assumir la direcció José Miguel Gallego Jiménez, fins al març de 2024. Actualment, la biblioteca està dirigida per Amelia López Martínez.

El seu nom honra la memòria de Gregori Maians i Siscar, un il·lustre erudit, filòleg, historiador i bibliotecari valencià del segle XVIII, conegut pel seu vast coneixement i pel seu paper en la promoció de la cultura i la ciència en el seu temps. No podem travessar el llindar del seu accés principal sense sentir-nos esglaiats per les simetries i les línies pures i nítides, els sostres infinits i els espais diàfans.

En aquests anys, la biblioteca s’ha consolidat com un recurs fonamental per a la comunitat acadèmica, s’ha anat adaptant al canvi de necessitats i s’ha convertit en un referent en l’àmbit de les biblioteques universitàries. La seua extensa col·lecció de recursos especialitzats en dret, economia, sociologia, ciències polítiques, treball social i educació, entre altres disciplines, només és equiparable a la voluntat de servei. Es considera una fortalesa del saber o una catedral del coneixement; l’essència d’aquesta biblioteca i dels que hi treballen resideix en el compromís per brindar accés a tots els recursos necessaris i crear un ambient acollidor i funcional. Dissenyada perquè tots se senten benvinguts i recolzats, la biblioteca garanteix que cada persona trobe el coneixement i la comoditat que busca.