Amb aquesta exposició s’inaugura una línia d’exposicions que La Nau ha programat sota el títol: ‘El valor de la diversitat: art, restitució i memòria’. La pròxima exposició serà: ‘Miguel de Molina: vull ser diferent’, que s’inaugurarà el 30 de juny a la Sala Acadèmia de l’edifici.

‘Higiene pública: la societat com a cos malalt’ és un projecte al voltant de l’obra de l’artista Daniel Gasol que reflexiona, des del present, la relació entre legislació, ciència i religió que criminalitza, medicalitza i castiga a qui no compleix les normativitats del sistema capital, amb la condició de ser “ciudadans de bé” / “bons ciutadans”. A partir de l’anàlisi dels codis i les lleis de vagabunds i malfactors (1933-1970) i de perillositat social (1970-1995), el projecte examina com totes dues lleis van abordar qüestions de gènere, raça i classe social intentant administrar, regular i disciplinar desitjos i relacions afectivosexuals entre persones. En les obres de Gasol s’entremesclen l’arxiu, la instal·lació, el caràcter performatiu i el document audiovisual. Les seues obres, segons explica el mateix artista i la comissària, parteixen d’un espai interseccional per desplegar a manera de document artístico-mèdico-científic com moltes veus no sols es van estudiar i exhibir com a paradigma del “no ser” i, per tant, “quin ser”, sinó que van assignar caràcter patològic a les seues existències, que van intentar corregir en forma tractaments, teràpies o tancaments en presons, en un sistema de control social i polític.

L’exposició està composta per diverses instal·lacions realitzades ex professo per l’artista per a aquesta mostra, com ara una galeria d’anatomies patològiques amb bustos i informes mèdics i policials; una gran instal·lació que reprodueix carpetes mèdiques metàl·liques del que es considerava com una “vida sexual sana”; imatges de diferent índole intervingudes; revistes i documentació de l’època que han sigut emmarcades; reproduccions d’instruments quirúrgics de correcció sexual; informes clínics d’homosexuals així com expedients per homosexualisme de perillositat intervinguts, sempre conservant l’anonimat.

Estructurada en quatre seccions, i amb la voluntat de conscienciar, al final del recorregut el públic tindrà l’oportunitat de manipular i consultar rèpliques d’aquests expedients. A partir de l’aprovació de la Llei de vagabunds i malfactors per part de les Corts de la Segona República, coneguda com la Gandula, es va pretendre legislar i controlar una massa social formada per rodamons, rufians, captaires, nòmades o altres formes de vida, amb l’objectiu de prevenir comportaments “antisocials” mitjançant tractaments correctius en forma de multes o camps de concentració. Més endavant, l’ocupació militar franquista conservaria la llei en la seua depuració ideologicolegislativa amb algunes modificacions, i seria substituïda per la Llei de perillositat social (1970) fins que es va derogar en 1995. Totes dues normes se sustenten sobre la base ideològica del segle XIX anomenada higienisme, que, amb l’aparença de mantenir determinades condicions de salubritat a les ciutats, va servir com a mitjà per a catalogar, neutralitzar i homogeneïtzar un model de societat burgesa basat en la moral.

L'Estat perillós

Així doncs, la de vagabunds i malfactors no va ser una llei que sancionava delictes sinó que va intentar prevenir-los mitjançant corrents criminològics i pràctiques científiques com l’antropometria, la craniologia o la frenologia, que provaven d’identificar i classificar els subjectes en “estat perillós” mitjançant trets somàtics i psicològics “anormals” que s’havien de tractar i corregir. Com a resultat de la triangulació entre ciència, legislació i religió que conformen els grans relats de la modernitat, l’Estat va dissenyar les lleis de vagabunds i malfactors, així com també de perillositat social com a maneres de disciplinar, a partir de l’exercici de la feina, subjectes en estat de perillositat, des de colònies agrícoles, establiments de custòdia o “cases de temprança”, per donar eixida als 2.400 expedients només el primer mes.

Amb les modificacions legislatives i els canvis religiosos, socials i científics durant la vigència de totes dues lleis, trobem que en el període democràtic el nombre d’expedients es va reduir considerablement, encara que, tanmateix, encara trobem en l’actualitat uns certs vestigis ideològics en forma de tractaments, diagnòstics, judicis morals, patologitzacions, procediments o altres formes d’ordre que condicionen profundament la forma en què construïm l’anomenat coneixement legítim, les nostres maneres d’operar, relacionar-nos i existir. L’exposició s’expandeix i es contrau, mirant de situar-nos en un pla general de com aquestes lleis van afectar gran part del país i, alhora, ho situa en el cas concret de València. Perquè el projecte no sols vol adreçar una mirada amplificada sinó també ser una aproximació a les singularitats de cada territori dins de l’Estat i en concret a la província de València.

En el marc d’aquesta exposició, s’organitza un Congrés Internacional: ‘Remoure la memòria queer i trans. Arxius i perifèries’, un projecte que reuneix diverses universitats europees dins d’un projecte de recerca, amb l’objectiu de donar visibilitat a les perifèries, més enllà del que es considera “normal i hegemònic”, i als “contrarxius”, enfront dels arxius que s’identifiquen com a espais d’ordenació dels sabers i, per tant, també de poder.

Investigadores i investigadors vinguts de diferents països d’Europa, activistes queer i trans, així com artistes procedents de diverses disciplines, es reuneixen fins divendres 23 de maig a La Nau per proposar casos concrets de reconstrucció d’aquestes memòries i arxius.

A més, en aquest programa s’ha comptat amb diverses propostes desenvolupades dins de la Comunitat Valenciana, com El Punt, espai d’aprenentatge lliure; especialistes i crítics com Juan Vicente Aliaga, el treball del qual es centra en la diversitat sexual, l’art feminista i el paper del gènere en l’obra d’artistes contemporanis, i constitueix un referent dins dels estudis queer; o l’investigador Joaquín Artime, que acaba de presentar un projecte basat en la seua tesi doctoral anomenat ‘Arxiu d’Artistes Queer a València 1975-2024’.

Tota la informació del congrés en aquest enllaç.

Accés a Inscripcions gratuïtes.