Els incendis forestals són una de les principals pertorbacions ecològiques de diversos ecosistemes terrestres com els boscos boreals, els boscos temperats, els matolls mediterranis, les sabanes tropicals i les praderies. En aquests ecosistemes, una part important dels subproductes generats pels incendis forestals –cendres, fum i sediments– arriben a l’oceà per via terrestre a través de l’escolament i dels rius, i, per via atmosfèrica, per mitjà d’aerosols.

Amb l’escalfament global, les tendències previsibles apunten a un augment de l’activitat d’incendis, cosa que es traduirà en una deposició més gran en els ecosistemes marins de materials relacionats amb els incendis forestals. No obstant això, la comprensió de l’impacte d’aquestes pertorbacions en aquests ecosistemes, tant en la qualitat de l’aigua com en la biota marina, és encara anecdòtica i requereix una anàlisi més gran.

“És esperable que els incendis forestals tinguen un impacte significatiu en l’ecologia dels oceans. Els subproductes dels incendis forestals augmentaran probablement el transport de nutrients de la terra al mar, alteraran la química marina i el cicle del carboni i els nutrients, així com la productivitat del fitoplàncton, i tindran efectes en la biota oceànica”, explica Juli G. Pausas, investigador del CSIC al CIDE i líder d’aquest treball.

Exemples destacats d’aquests efectes es troben a Indonèsia, on els extensos incendis forestals del 1997 van provocar marees roges per tot l’arxipèlag durant dos mesos i van donar lloc a una mortalitat significativa del fitoplàncton, el zooplàncton i els organismes bentònics del fons del mar, així com dels coralls en un tram de 400 quilòmetres a les illes Mentawai. O durant els incendis australians del 2019 i 2020, quan els aerosols alliberats van iniciar una prolongada floració de fitoplàncton a l’Oceà Pacífic Sud, que va durar 4 mesos i va generar una gran fixació de carboni.

Segons l’estudi, quantificar els efectes directes sobre peixos, coralls i plàncton permetria comprendre millor la dinàmica dels ecosistemes marins després dels incendis, i ampliar així l’espectre d’anàlisi. El treball també suggereix aprofundir en les respostes funcionals i adaptatives de les diferents espècies que ocupen aquests hàbitats per comprendre millor els mecanismes que mantenen la biodiversitat als ecosistemes marins propensos al foc.

Els oceans: embornals de les emissions dels incendis forestals

Aproximadament el 6% del carboni segrestat als sediments marins és d’origen pirogènic, és a dir, procedent dels compostos carbonitzats generats durant els incendis que flueixen des del terra a través dels rius fins a assolir els oceans. “La deposició i acumulació d’aquests compostos tenen implicacions significatives per al cicle del carboni, i funcionen com un embornal geològic de carboni durant llargs períodes de temps”, assegura Pausas.

La quantificació del paper que exerceixen els microbis marins i el fitoplàncton en la captura de les emissions de carboni procedents dels incendis forestals és també un camp de recerca crucial, encara que poc explorat. Aprofundir en aquesta àrea no sols milloraria la comprensió dels cicles biogeoquímics globals, sinó que ajudaria a afinar el balanç global de carboni. “És essencial integrar aquest aspecte en els models globals del carboni i, alhora, millorar la nostra capacitat per quantificar la transferència de carboni a l’oceà a través de l’escolament i la sedimentació”, explica Rodrigo Riera, investigador de BIOCON 'Institut ECOAQUA de la Universitat de les Palmes de Gran Canària. Per tot això, hem d’abordar l’ecologia del foc al medi marí per comprendre en profunditat l’impacte dels incendis forestals al nostre planeta. Això enriquiria el nostre coneixement dels sistemes interconnectats que constitueixen la Terra”, conclou Pausas.

L’estudi apareix publicat en la revista Trends in Ecology & Evolution per personal investigador del Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Universitat de València (UV) i Generalitat Valenciana, en col·laboració amb el Grup de Recerca Biodiversitat i Conservació (BIOCON) de l’Institut ECOAQUA (Universitat de Las Palmas de Gran Canària).

Referència:

Rodrigo Riera, Juli G. Pausas. Fire ecology in marine systems. Trends in Ecology & Evolution. 2023. DOI: https://doi.org/10.1016/j.tree.2023.12.001