No obstant això, segons la investigació publicada en la revista “Global Change Biology”, la recuperació d’aquestes comunitats d’aus no ha sigut homogènia. De fet, en el 5% de les zones estudiades, la riquesa d’espècies continua disminuint i en el 13% d’unes altres el nombre d’individus continua en recessió. “La recuperació també ha sigut irregular en el temps. En la mar Bàltica, la millora més pronunciada va ocórrer entre 1990 i 2015, amb increments notables en nombre d’espècies i abundància. En la mar del Nord, amb menys dades disponibles, les poblacions semblen més estables. Per contra, en la Mediterrània occidental, la millora es va produir principalment entre 1970 i 1990 i, posteriorment aqueixa tendència es va estancar”, explica Carlos Cano-Barbacil, investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN) i primer signant del treball.

Encara que la recuperació de les poblacions de les aus mariens del Mediterrani s’associa fonamentalment a la protecció legal dels seus llocs de reproducció, els resultats també mostren una recuperació en localitats no protegides a un ritme similar al de les àrees estrictament protegides. Per exemple, les poblacions d’aues marines que crien en els ports de València i Castelló van mostrar alts percentatges de canvi en el nombre d’espècies nidificants (3,4% anual), la diversitat (5,1%) i, especialment, l’abundància d’ocells reproductors (37,9% anual).

“Espècies amenaçades com la gavina corsa i o el xatrac becllarg s’han establit amb èxit en aquests ports durant les últimes dècades per l’existència de tancats o restriccions d’accés a persones, així com a l’absència general de depredadors terrestres associada a la falta de connexió d’aquestes zones amb hàbitats naturals, de manera que les aus han trobat en aquests llocs la tranquil·litat que necessiten per a reproduir-se amb èxit”, ha destacat Miguel Ángel Gómez Serrano, investigador del Institut Cavanilles, també participant en l’estudi.

Les aus que habiten en platges, penya-segats, estuaris i xicotetes illes compleixen un paper fonamental en el funcionament dels ecosistemes costaners i marins. No obstant això, són també un dels grups més amenaçats per la sobreexplotació de les mars, la contaminació, el canvi climàtic, la pèrdua de zones de cria i les espècies invasores com les rates o els gats.

Els resultats de l’estudi confirmen que les polítiques europees, com la Directiva d’Aus i la creació d’espais protegits, han donat els seus fruits. No obstant això, els autors adverteixen que encara persisteixen amenaces com la transformació dels litorals, la sobrepesca, la contaminació, les espècies invasores o el canvi climàtic. “Aqueses aus són indicadors de la salut dels ecosistemes i la seua recuperació en alguns llocs és resultat de dècades d’esforços de conservació, però no podem baixar la guàrdia”, alerta Cano-Barbacil.  

L’equip va recopilar dades des de 1957 fins a 2024, i va aplicar models estadístics per a avaluar canvis en la riquesa i diversitat d’espècies, així com en l’abundància d’individus. A més, es va analitzar l’efecte de les àrees protegides i es van comparar les tendències en comunitats d’ocells en època de cria i a l’hivern, donant suport a la investigació en bases de dades europees i censos nacionals.

Aquest treball forma part del projecte europeu MARCO-BOLO (Marine COastal BiOdiversity Long-term Observations) en el qual també participen les universitats de València i Múrcia i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).

Referència article: Cano-Barbacil, C., Bowler, D. E., Ballesteros-Pelegrín, G. A., Bertolero, A., Deneudt, K, Genovart, M., Gómez-Serrano, M.A., Hernández-Navarro, A.J., Oro, D., Zamora-López, A. y Haase, P. (2025). Almost seven decades of coastal bird community recovery across three European seas. Global Change Biology, 31: e70623. https://doi.org/10.1111/gcb.70623.