També es pararà atenció a barris com Las Fuentes (Saragossa) o San Matías (Santa Cruz de Tenerife), així com als municipis de Teulada i Carcaixent. En el workshop participen investigadors i investigadores de les universitats de València, Autònoma de Madrid, Complutense de Madrid, Salamanca, Saragossa, La Laguna i Barcelona.

Al costat d’altres processos soci-urbans, la co-presència residencial de veïns de diferents orígens ha transformat els nostres barris. Aquesta co-presència s’ha afirmat, no sense tensions, com una convivència tranquil·la amb creixent, però encara escassa, interrelació entre els grups del veïnat.

Els participants analitzaran de manera comparativa la convivència en barris de diferent tipologia. Així, per exemple, es compara la situació a Orriols (València) i a Usera Norte (Madrid). En els dos casos, es tracta de barris obrers perifèrics, sorgits en els anys 60 del segle passat, amb una situació de precarització urbana i social, i amb alta presència d’immigració extracomunitària (a Orriols, el 27,6% del veïnat ha nascut a l’estranger, i a Usera Norte, el 35%, l’any 2022). En aquesta classe de barris, la convivència majoritària és tranquil·la i les tensions veïnals es focalitzen en els episodis de xicoteta delinqüència, algunes ocupacions de pisos i situacions socials molt precàries, que generen inseguretat veïnal i vital.

Una altra tipologia de barris són els centrals populars, com Russafa (València) i Lavapiés (Madrid), en procés de gentrificació i turistificació, amb diferent ritme i peculiaritats. En aquests barris, si bé mantenen el seu caràcter multicultural, s’està modificant el perfil del veïnat immigrant, amb un augment clar de veïns i veïnes procedents de països rics (Europa Occidental i, en el cas de Lavapiés, nord-americans). En aquests casos, amb una convivència pacífica però distant entre els diferents grups, el malestar veïnal existent es focalitza més en les molèsties derivades de la seua conversió en zona d’oci, dels apartaments turístics (486 Airbnb a Russafa, 2022) i l’expulsió del barri de les famílies joves, autòctones i d’origen immigrant, per l’augment del preu de l’habitatge.

D’acord amb els nostres resultats provisionals, que es pretén contrastar en aquest workshop, són diversos els principals factors que incideixen en les dinàmiques de cohesió i conflicte en els barris multiculturals a Espanya. Un fa referència al tipus de procés socio-urbano (precarització, gentrificació, turistizació), la seua evolució i impacte en el barri en termes de millora o degradació de la qualitat de vida del veïnat. Un segon bloc de factors es refereix a les iniciatives i accions desenvolupades pels actors locals (veïnat, associacions i administració local) que poden mitigar els problemes existents, consolidar xarxes de relació i millorar la cohesió veïnal.

Altres factors es deriven del procés d'inserció del veïnat immigrant, atés que el temps de residència, l’arrelament tranquil i compartir sense problemes els serveis públics, col·legis en particular, i espais públics (parcs, jardins, etc.), genera i consolida una convivència tranquil·la. Finalment, però no menys rellevant, influeix la tipologia de la immigració assentada en els diferents barris.

El workshop està organitzat pel projecte PID2021-124346OB-I00l, “Participació, relacions veïnals i convivència en barris multiculturals en pandèmia. Una anàlisi comparativa. ParticipaBarrio”, finançat per MCIN/ AEI/10.13039/501100011033/ i per FEDER Una manera de fer Europa, i presenta per al seu debat conclusions provisionals del projecte.

La iniciativa compta amb el suport de la Facultat de Ciències Socials i el Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València i Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Madrid