“Les roques costaneres dels oceans del nostre planeta són paradigma de diversitat de macroalgues, els principals productors d’oxigen dels oceans i font d’aliment d’altres espècies, que tenen una gran biomassa a pesar de viure en condicions adverses com un fort onatge i una extrema salinitat”, destaca Garrido, del departament de Botànica i Geologia de la UV. Convivint entre elles hi ha fongs que han liquenitzat, és a dir, s’han associat de forma mutualista amb microalgues verdes i/o cianobacteris, per sobreviure-hi i diversificar-se, com la nova espècie trobada. “El gènere de fongs liquenitzats Lichina, que forma uns líquens menuts, negres i ramificats, en associació amb cianobacteris, n’és un clar exemple”, explica l’investigador.

L’estudi ha descobert que Lichina és amfitropical i està constituït, probablement, per només quatre espècies: tres a l’hemisferi nord, entre les quals hi és Lichina canariensis, només present a les Canàries, i sols una al sud. L’equip d’investigació també indica que l’actual distribució de les espècies de Lichina obeeix a migracions transoceàniques que, amb molta probabilitat, ocorregueren amb l’actual configuració continental del planeta.

El treball, un dels primers estudis filogeogràfics centrat en líquens que creixen a l’àmbit costaner, analitza l’evolució a escala geogràfica i temporal de les espècies d’aquest gènere per mitjà de mostres recol·lectades als dos hemisferis, des d’Escandinàvia, les costes Atlàntiques de Gran Bretanya, França, la península Ibèrica, les Açores i les Canàries, per acabar amb Tasmània, Nova Zelanda i Xile.

L’origen evolutiu de Lichina canariensis probablement rau en individus de l’espècie germana Lichina pygmaea que migraren des de les costes atlàntiques europees o nord-africanes, i aquesta migració fou possiblement facilitada per aus migratòries. A més, una altra de les preguntes per resoldre és quina de les quatre espècies conquerí l’Antàrtida i quan ho va fer.

Isaac Garrido, explica que obtindre mostres de tantes poblacions remotes dels dos hemisferis “ha sigut un procés llarg i laboriós de més d’una dècada”.

L’equip que ha acompanyat Garrido està format per Asunción de los Ríos, Jano Núñez Zapata i Sergio Pérez Ortega (CSIC); Rüdiger Ortiz Álvarez (Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia, FECYT) i Matthias Schultz (Universitat d’Hamburg).

Aquesta investigació ha rebut el suport del Programa Operativo de Empleo Juvenil y la Iniciativa de Empleo Juvenil (YEI) de la Comunidad de Madrid i del Ministeri de Ciència i Innovació. També ha comptat amb el suport de la Universitat de València a la publicació de lliure accés.

Article: Garrido-Benavent et al. «Ocean crossers: A tale of disjunctions and speciation in the dwarf-fruticose Lichina (lichenized Ascomycota)». Molecular Phylogenetics and Evolution. Volume 185, August 2023.

DOI: https://doi.org/10.1016/j.ympev.2023.107829