Desenvolupen un model innovador per a predir el trombe ventricular esquerre després d’un infart agut de miocardi

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 24 de gener de 2025
 
(D’esquerra a dreta). Héctor Merenciano, Víctor Marcos, Carlos Bertolín i Vicente Bodí.
(D’esquerra a dreta). Héctor Merenciano, Víctor Marcos, Carlos Bertolín i Vicente Bodí.

Un estudi liderat per l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, l’Hospital Clínic Universitari de València i l’Àrea de Malalties Cardiovasculars del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBERCV), en què també participa la Universitat de València, ha desenvolupat un model innovador per a predir el trombe ventricular esquerre després d’un infart agut de miocardi.

El trombe ventricular esquerre és una complicació greu i potencialment letal, que pot aparèixer després d’un infart agut de miocardi. La seua detecció precisa és complexa i encara no està definit a quins pacients realitzar un cribratge i seguiment més estret. Aquest estudi proposa un esquema d’actuació que permetria assignar els recursos de manera eficient als pacients de major risc.

L’estudi, dirigit pel doctor Víctor Marcos Garcés, investigador del Grup d’Investigació Translacional en Cardiopatia Isquèmica d’INCLIVA i de CIBERCV, i cardiòleg del Servei de Cardiologia de l’Hospital Clínic Universitari de València, conclou que el trombe ventricular esquerre pot predir-se en els primers 6 mesos després de l’infart a partir de variables fàcilment accessibles abans de l’alta hospitalària. Segons els resultats, el 20% dels pacients desenvoluparia un trombe ventricular esquerre en el grup de major risc.

En l’estudi han participat, a més, els doctors Carlos Bertolín Boronat i Vicente Bodí per part d’INCLIVA, Hospital Clínic Universitari de València i la Universitat de València (UV), entre altres. L’estudi s’ha realitzat en col·laboració amb el Complejo Asistencial Universitario de Salamanca (CAUSA), l’Instituto de Investigación Biomédica de Salamanca (IBSAL), l’Hospital Clínico Universitario de Salamanca i els hospitals Clínic i Universitari Vall d’Hebron de Barcelona.

“El trombe ventricular esquerre és una complicació greu que augmenta significativament el risc d’ictus i mortalitat, fins i tot anys després d’un infart de miocardi. Encara que l’ecografia cardíaca és una eina comunament utilitzada, té limitacions, ja que fins i tot la meitat dels trombes poden passar desapercebuts amb aquesta tècnica”, ha explicat el doctor Carlos Bertolín Boronat, cardiòleg i autor principal del treball. “La ressonància magnètica cardíaca ofereix una major precisió, però el seu alt cost i la limitada disponibilitat dificulten la seua implementació generalitzada”, ha afegit.

L’estudi, dut a terme a l’Hospital Clínic Universitari de València, aporta una solució prometedora per a optimitzar la detecció d’aquests trombes i avançar cap a una medicina de precisió. En la investigació, 590 pacients amb infart agut de miocardi van ser avaluats durant el seu ingrés hospitalari mitjançant història clínica, electrocardiogrames i ecografies cardíaques. Posteriorment, se’ls va fer una ressonància magnètica cardíaca per a analitzar de manera exhaustiva l’estructura i funció del cor, i es va aconseguir detectar el trombe ventricular amb major fiabilitat.

“Les troballes de l’estudi són encoratjadors: mitjançant avaluacions rutinàries durant l’ingrés hospitalari, és possible assignar un risc individualitzat de desenvolupar trombe ventricular esquerre en els primers sis mesos després de l’infart”, ha comentat el doctor Víctor Marcos Garcés, cardiòleg investigador del CIBERCV que treballa en la Unitat de Rehabilitació Cardíaca Postinfart de l’Hospital Clínic Universitari de València i forma part de l’equip que du a terme ressonàncies magnètiques cardíaques en el centre, amb la col·laboració del Servei de Radiodiagnòstic.

“Aquest enfocament permetria identificar més casos de manera primerenca i reduir així les complicacions associades i optimitzar els recursos disponibles. En particular, proposem prioritzar la ressonància magnètica en aquells pacients amb major risc i aconseguir d’aquesta manera un balanç entre eficàcia diagnòstica i sostenibilitat econòmica”, ha conclòs.

 

Referència de l’article: Bertolin-Boronat, C., et al. (2024). «Prediction of left ventricular thrombus after myocardial infarction: a cardiac magnetic resonance-based prospective registry». European journal of internal medicine, S0953-6205 (24) 00406-0. Advance online publication. https://doi.org/10.1016/j.ejim.2024.09.015