El treball, publicat en la revista Arxives of Toxicology, ofereix un nou mapa que ajudarà metges i investigadors a comprendre com i per què alguns medicaments poden danyar el fetge, i de quina manera ho fan.

El fetge gras o esteatosi hepàtica és una acumulació anormal de greix en el fetge que afecta un de cada quatre adults al món. Encara que sol associar-se al consum d’alcohol, l’obesitat o la diabetis, cada vegada més casos apareixen relacionats amb l’ús de certs medicaments. “Fins ara, la connexió entre els fàrmacs proesteatogènics, les seues propietats fisicoquímiques i estructurals i els mecanismes pels quals causen l’esteatosi hepàtica no estava ben definida”, explica Ernesto López-Pascual, investigador del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UV i autor de l’estudi.

Segons explica el professor Josep V. Castell, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la UV i investigador principal dins de la Unitat Mixta d’Hepatologia Experimental de l’IIS La Fe, “alguns medicaments, en interferir en el metabolisme hepàtic dels lípids, causen una anormal acumulació de greix, al principi asimptomàtica, però que pot avançar a estadis inflamatoris més greus, però fins ara no existia una classificació que integrara les propietats físicoquímiques, els mecanismes moleculars i les manifestacions clíniques”.

L’equip ha analitzat les dades clíniques i toxicològiques d’un elevat nombre de pacients afectats d’esteatosi hepàtica per medicaments, i ha agrupat els fàrmacs en set categories amb efectes sobre el fetge i curs d’evolució diferenciats. Mentre alguns medicaments provoquen alteracions lleus i reversibles, i només en pacients amb una esteatosi hepàtica de base, uns altres poden desencadenar una disfunció metabòlica greu com l’acidosi làctica, potencialment mortal, o processos inflamatoris persistents, de molt mal pronòstic.

Els investigadors descriuen un espectre de mal hepàtic que va des de la simple acumulació asimptomàtica de greix fins a quadres combinats greus d’inflamació i colèstasi (retenció de bilis). Globalment aquesta classificació aporta claredat científica, integració de propietats estructurals, mecanismes d’acció i orientació clínica, que indubtablement poden ser d’una ajuda valuosa als professionals per a prevenir les complicacions hepàtiques i ajustar millor els tractaments.

“L’estudi revela una connexió entre la clínica de l’esteatosi,  els mecanismes biològics del mal hepàtic i les propietats químiques dels medicaments que la causen”, com indiquen les coautores de l’estudi Eva Serrano i Rita Ortega. Aquesta connexió “obri la porta a un maneig més adequat de medicaments i una medicina més personalitzada” subratlla Castell, i afig que “a partir de les característiques estructurals i fisicoquímiques dels fàrmacs i dels mecanismes pels quals poden induir esteatosi, permetrà també anticipar riscos hepàtics en fases primerenques del desenvolupament farmacèutic i així dissenyar fàrmacs més segurs”.

La classificació proposada pot integrar-se en guies clíniques i sistemes de farmacovigilància, cosa que facilita també la detecció precoç de reaccions adverses en pacients amb factors de risc agreujants com obesitat, diabetis o consum d’alcohol.

El Grup d’Hepatologia Experimental de l’IIS La Fe, reconegut pel seu treball en toxicitat per medicaments, ha desenvolupat durant les últimes dècades nous models experimentals i sistemes predictius que permeten estudiar com respon el fetge davant fàrmacs i altres substàncies potencialment hepatotòxiques. Aquest avanç consolida la seua posició com a grup de referència europeu en investigació traslacional sobre mal hepàtic induït per fàrmacs, un àmbit clau per al desenvolupament de teràpies segures.

L’estudi ha sigut possible gràcies a la col·laboració amb l’empresa valenciana ProtoQSAR S.L., especialitzada en modelització computacional aplicada a la toxicologia, dins del marc del Projecte Europeu ONTOX i amb el suport econòmic d’institucions com la Unió Europea, l’Institut de Salut Carles III, la Generalitat Valenciana i les fundacions ALIVE i JACR.

Referència article: Castell, J.V. et al. (2025). Clinical and mechanistic classification of drug-induced hepatic steatosis. Archives of Toxicology. https://doi.org/10.1007/s00204-025-04178-x