Els epònims en microbiologia, un indicador més de la bretxa de gènere a la ciència
- Parc Científic
- 3 de novembre de 2023

Un estudi acabat de publicar en l’International Journal of Microbial Systematics and Evolutionary Microbiology revela una desigualtat enquistada entre homes i dones en el camp de la Microbiologia, a partir d’una anàlisi de la nomenclatura procariota des d’una perspectiva de gènere. El treball mostra l’escassa relació entre els epònims femenins i la contribució de les dones en aquest camp de la biologia al llarg dels anys. L’article és una col·laboració entre la Universitat de València, el CSIC i el Leibniz Institut d’Alemanya.
Les desigualtats de gènere en microbiologia es poden manifestar de maneres molt diferents. La infrarepresentació de les dones als òrgans de presa de decisions en entorns acadèmics, industrials i científics són més que evidents, tot i que la igualtat de gènere és un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU. En biologia, una de les formes en què s’atorga reconeixement públic a les personalitats més destacades a cada camp és a través de la formació de noms científics derivats de noms propis, és a dir, mitjançant la concessió d’epònims.
Un equip format per científiques i científics del Departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València, l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA, CSIC) i el Leibniz Institut d’Alemanya acaben de publicar un estudi en l’International Journal of Microbial Systematics and Evolutionary Microbiology, una de les revistes de la Microbiology Society, que analitza els epònims procariotes –bacteris i arqueobacteris– des d’una perspectiva de gènere. Es tracta de l’anàlisi més gran en nomenclatura biològica mai realitzada –més de 23.000 noms– i de la primera vegada que es duu a terme amb aquest tipus d’organismes. Les dades es van obtenir de la ‘Llista de noms procariotes amb estatus en nomenclatura (LPSN)’. Excloent-ne noves combinacions, es van analitzar les etimologies de 23.315 noms únics en el rang de gènere, espècie i subespècie –un total de 2018 noms (8,7%) són epònims– i es va investigar el desenvolupament de la participació femenina al llarg del temps.
Segons l’article, les dones van començar a ser reconegudes molt recentment en comparació dels homes. La primera dona honrada amb un epònim va ser Delia E. Johnson el 1947, una microbiòloga nord-americana pionera en l’estudi dels bacteris quitinolítics del sòl amb motilitat lliscant, que dóna epònim al bacteri Cytophaga johnsonae. Això va ser 124 anys després de la primera vegada que es va honrar un home, el físic italià Serafino Serrati, amb l’epònim de Serratia el 1823. “Només el 14,8% de tots els epònims procariotes es refereixen a dones i aquesta proporció a penes ha millorat des del 1947, tot i haver augmentat considerablement la contribució de les dones a la Microbiologia”, comenta David Ruiz Arahal, catedràtic de Microbiologia de la Universitat de València i responsable del projecte. “En una font recent sobre bretxa de gènere en ciència, la microbiologia vorejava el 45% d’autories per dones el 2016 amb un creixement positiu i previsió de paritat en un horitzó de 5 anys o menys”, afegeix el científic.
L’anàlisi revela, a més, que la bretxa de gènere afecta també el nombre de reconeixements múltiples. Així, entre les quatre persones honrades amb més de set epònims apareixen Louis Pasteur, Hans Georg Trüper i Qing-Sheng Fan, però només una dona, Wen-Xin Chen.
Per tal de canviar aquesta tendència i contribuir a reduir la bretxa de gènere, l’estudi encoratja a proposar nous noms de taxons per honrar científiques que es puguen erigir com a models a seguir per a les noves generacions. “Per això, compilem llistes a partir de referències independents que també aporten dades biogràfiques notables. Anomenar els procariotes amb noms de dones que han contribuït a la microbiologia o altres ciències n’augmentaria, sens dubte, la visibilitat”, explica Lola Giner Pérez, investigadora de l’IATA i cofirmant de l’article.
Referència: The gender gap in names of prokaryotes honouring persons. Heike M. Freese, Lola Giner-Pérez, Aharon Oren, Markus Göker, David R. Arahal. Microbiology Society. https://doi.org/10.1099/ijsem.0.006115
Arxivat en: Recerca, innovació i transferència , Ciencias de la Vida