Un equip d'Informàtica, neurologia i biologia d'aquests tres centres han desenvolupat un dels estudis més exhaustius realitzats fins a hui sobre el desenvolupament del cervell humà, per quantitat de casos analitzats i rang d'edats avaluat – abasta des que som bebés fins a la vellesa. 

En total, han analitzat 2.944 imatges de Ressonància Magnètica de cervells, de subjectes sans amb edats compreses entre els 9 mesos i els 95 anys. De totes aquestes persones, 1.379 eren de dones i 1.565 d'homes.  Les imatges pertanyen a bases de dades públiques de nou institucions europees, americanes i australianes.

En el seu estudi, van analitzar els volums de l'hipocamp, amígdala, putamen, accumbens, globus pàl·lid, tàlem i caudat, a més del líquid cefaloraquidi, substància grisa i substància blanca. 

Els resultats han permés obtindre els valors de normalitat de cada estructura cerebral per a una edat i sexe determinats. D'aquesta manera, aquest treball oferix també una ferramenta de gran valor per al diagnòstic de patologies neurològiques.
 
“Aquest estudi estableix un marc de referència; davant una nova imatge de RM, el professional mèdic pot acarar-la i comprovar si els diferents volums estan dins de la normalitat o si, per contra, detecta algun patró associat a una malaltia. Per exemple, un volum inferior a l'esperat de l'hipocamp implicaria un possible cas d'Alzheimer”, apunta José Vicente Manjón, investigador de l'Institut ÍTACA de la Universitat Politècnica de València. 

Diferències entre homes i dones

En aquest estudi, es constaten també diferències existents en l'evolució del cervell dels homes i dones. Entre altres resultats, han comprovat com la velocitat a la qual s'atrofia el cervell és major en els homes que en les dones i envellixen pitjor, sobretot a partir dels 80 anys. A més, per norma general, l'hipocamp –estructura associada a la memòria- sol tindre, de manera relativa, un volum lleugerament superior en el cas de les dones.

“També hem vist com el cervell femení arriba al seu bec de volum més ràpid que en el dels homes, les seues estructures cerebrals maduren abans”, afig Enrique Lanuza, del Departament de Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física de la Universitat de València.  En el cas de la substància blanca, grisa i líquid cefaloraquidi, no s'advertixen diferències relatives significatives entre els uns i els altres.

volBrain

Per a dur a terme aquest estudi, l’equip d’investigació va utilitzar volBrain, programari desenvolupat per la UPV i el CNRS en 2015 i que hui és ja una eina de referència internacional per a l'estudi del cervell i l'avanç de la investigació en neuroimatge. En els dos últims anys, volBrain ha analitzat més de 51.000 cervells i ha sigut utilitzat per més de 700 universitats, hospitals i centres d'investigació de tot el món.

“Ara, integrarem els valors de normalitat obtinguts en aquest treball en volBrain, de manera que qualsevol investigador puga utilitzar el sistema i saber de forma automàtica si la imatge que té del cas d'estudi en qüestió està dins dels paràmetres de normalitat o, si per contra, advertix d'una possible patologia”, conclou José Vicente Manjón.

Referència
Coupé, P., Catheline, G., Lanuza, I., Manjón, J. V. and for the Alzheimer's Disease Neuroimaging Initiative (2017), Towards a unified analysis of brain maturation and aging across the entire lifespan: A MRI analysis. Hum. Brain Mapp., 38: 5501–5518. doi:10.1002/hbm.23743