La publicació d'aquest informe sorgeix per a abordar les incerteses pràctiques que persisteixen després de l'entrada en vigor del Reial decret 1085/2024. Tot i que el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) i la Comissió Europea han facilitat guies tècniques de suport, els operadors locals s'enfronten a càrregues burocràtiques complexes a l'hora de confeccionar els plans de gestió del risc de l'aigua regenerada (PGRAR).

L'aportació de la Universitat de València s'ha desenvolupat dins del Grup de Treball d'Almeria de REWAISE, un espai de cocreació coordinat juntament amb la cooperativa WE&B.

El consens aconseguit es concreta en set recomanacions estructurades en quatre pilars d'actuació: aconseguir la claredat en el repartiment de responsabilitats entre administració, operadors i usuaris; implementar procediments més àgils i clars que reduïsquen la càrrega burocràtica; exigir una qualitat hídrica proporcional a l'ús final per a evitar la sobreregulació en el camp, i fomentar la transparència i les dades obertes mitjançant monitoratge en temps real per a mitigar la desinformació.

Els participants determinen que l'èxit de la normativa i la viabilitat de la reutilització hídrica dependran de la capacitat de les administracions per a simplificar tràmits sense caure en la sobreregulació. Així mateix, el document conclou que la transparència i les dades obertes són eines indispensables per a assegurar la rendició de comptes i l'acceptació social. Amb això, es projecta un model de gestió robust que alinea la regulació amb l'economia circular local.