L’espectacular ‘Concert sacre’ de Duke Ellington s’apodera del claustre de La Nau en la segona nit de Serenates

  • Fundació General UV
  • 26 de juny de 2025
 
Un moment del colofó a l'espectacle amb l'actuació dels 105 artistes sobre l'escenari de Serenates. FOTOS: Eduardo Alapont.
Un moment del colofó a l'espectacle amb l'actuació dels 105 artistes sobre l'escenari de Serenates. FOTOS: Eduardo Alapont.

Segona nit de Serenates al claustre de l’edifici històric de la Universitat de València. Nit tan calorosa com concorreguda per a rebre amb l’expectativa de cada any la sessió de jazz que l’Orquestra del Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València (CSMV) ofereix en un dels festivals estiuencs més emblemàtics de la ciutat. L’espectacular ‘Concert sacre’ (‘Sacred concert’) de Duke Ellington s’apodera puntual de l’espai i els sentits.

Amb la direcció artística de Jesús Santandreu, el CSMV no es presenta a soles en la proposta musical del 25 de juny, sinó que ve acompanyat per tres formacions corals: el Cor de Cambra del mateix Conservatori, el Cor Jove de la Comunitat Valenciana i el Cor de la Unió Musical Santa Cecília d’Onda, tots tres a les ordres de Nadia Stoyanova i Josep Vicent Balaguer.

Quatre joves agrupacions que s’uneixen en una sola per a interpretar el famós Concert sacre de Duke Ellington en l’arranjament que Høybye i Pedersen realitzaren el 1993 per a soprano solista –a La Nau amb la impactant veu de Sara Dowling–, cor mixt i big band. Un espectacle que completa amb mestratge el ballarí de claqué Juan Pablo Camacho, arredonint aquesta màgica experiència musical amb la seua actuació en David Danced before the Lord i Praise God and Dance.

Per a comprendre aquest “mestissatge” jazzístic cal recordar la història que el precedeix: a l’edat de 66 anys, Duke Ellington va compondre diversos concerts sacres que estrenaria en esglésies dels EUA –tot allò, malgrat el seu caràcter reticent a expressar a través de la música la seua fe–. En realitat, aquestes composicions sorgiren en morir el seu estret col·laborador Billy Strayhorn. N’eren tres concerts que, entre 1966 i 1974, Ellington va girar fent una combinació amb obres antigues revisades, noves creacions i solistes locals.

En cadascuna de les actuacions, els programes variaven, mai no hi havia un programa fix o definitiu, sense ordre, sense partitura acabada... Açò l’obligava a improvisar arranjaments abans d’aparéixer sobre l’escenari. Una interessant, original i atractiva flexibilitat que, no obstant, ha dificultat la seua reproducció posteriorment.

Com a resultat, diferents directors han anat creant les seues pròpies versions fins que, el 1993, John Høybye, juntament amb Peder Pedersen, va unificar els tres concerts en un només: aquest singular, expressiu i acollidor Concert sacre on els protagonistes, cor i orquestra, assoleixen un perfecte equilibri que consuma la veu solista i, en Serenates, un clàssic del ball americà.

El concert arranca amb les veus corals i la big band que interpreten la pregària sonora Praise God per a enllaçar amb Heaven, peça a la qual se suma la veu de Dowling, sincerament aplaudida pel públic, el qual no conté la seua emoció davant els sons d’una magistral Freedom suite –i el missatge tan imprescindible que ens trasllada en aquests temps convulsos–, així com la trompeta dominant en The Shepherd.

El mateix públic que es commou i abriga cada intervenció de la cantant: en The Majesty of God –que atrapa des de principi a fi–, Come Sunday, T.G.T.T. o Praise God and Dance, aquesta última, responsable d’una apoteòsica cloenda a càrrec de tots els intèrprets i directors –un total de 105 artistes– que han pres un espai històric per a oferir una lliçó de virtuosisme i joventut. 

Jazz, dones i solidaritat
Dins de la seua aposta per la música en clau femenina, Serenates presenta aquest dijous 26 una nova i fresca dosi de jazz a càrrec d’Eva Romero Quartet, membre de Sedajazz, col·lectiu valencià greument afectat per la dana del passat 29 d’octubre, una catàstrofe que arribà a gran nombre de músics i agrupacions i a les quals el festival del 2025 està dedicat, destinant tota la recaptació de la venda d’entrades als Programes d’Ajuda i Recuperació Postdana de la Universitat de València.

Amb el títol Estàndard d’elles, Eva Romero reivindicarà la figura de la dona en la música i, especialment, en el jazz, un món en què s’hagueren de superar molts obstacles com el masclisme imperant en la societat de la primera meitat del segle XX, en què es considerava una “intromissió” que les dones participaren de la música juntament amb els homes en els clubs nocturns.

En canvi, en l’etapa del swing (anys 30 i Segona Guerra Mundial) comencen a proliferar orquestres femenines, entre les quals l’Ina Ray Hutton and Her Melodears Orchestra, i tot seguit, aplega la conquista de la dona en el jazz. Un exemple, la pianista Mary Lou Williams, qui va arranjar composicions i va tocar amb figures com Duke Ellington, compositor i pianista recordat en aquesta 38a edició de Serenates.

El que farà aquesta nit Eva Romero (22 hores) serà una recuperació històrica interpretant un repertori de temes compostos per les dones que hagueren d’obrir el camí a aquelles que havien de vindre a continuació i que ara, des de les institucions educatives i culturals, “tenim el deure de restituir-ne”.

El festival, nit a nit
Després de l’obertura del festival el passat dia 24, pel Grup de Dansa UV, amb direcció de Toni Aparisi, i l’Orquestra Filharmònica de la Universitat, sota la batuta d’Hilari Garcia Gázquez, divendres 27, l’Orquestra de València, dirigida en aquesta ocasió per Andrés Valero Castells, interpretarà un concert per a l’International Tuba Euphonium Conference ITEC, una convocatòria que en la seua edició de 2025 té lloc a València i que amb aquest concert especial l’Orquestra, amb la col·laboració de l’Orquestra Filharmònica UV, vol posar en valor l’expressivitat i versatilitat de la tuba i el bombardí.

Amb la intenció de recuperar la música danyada durant les inundacions d’octubre, Serenates 2025 acull la participació de formacions directament afectades com són la Unió Artística Musical de Montroi i la Banda Simfònica SM l’Artesana de Catarroja, que interpretaran, dissabte 28, els concerts Música i escena, amb direcció de Jerónimo Castelló Mañes, i Resiliència, amb Raúl Junquera a la trompeta i direcció de Ximo Arias Botías, respectivament.

Diumenge 29, l’Orfeó Universitari de València i l’Orquestra de Cambra de Tortosa, amb direcció musical de Francesc Valldecabres i direcció escènica de Mireia Andreu, oferiran l’espectacle POLS Bach Connections (IV). Aquesta proposta s’emmarca en la commemoració del 250 aniversari de la mort de Johann Sebastian Bach en un cicle anual enllestit per l’orfeó universitari valencià.

Serenates ha estat un festival d’estiu tradicionalment eclèctic la programació del qual aborda diferents estils musicals que poden anar des del Renaixement fins a la música més contemporània. En aquest apartat, sobreïx enguany l’actuació de la cantaora Clara Montes, dilluns 30, qui brindarà el seu repertori a Miguel de Molina, coincidint amb la inauguració d’una exposició al Centre Cultural La Nau dedicada a la figura del cantant de copla.

Una altra característica distintiva de Serenates és la participació d’artistes joves, el 65 % dels quals són menors de 26 anys. Un exemple és l’espectacle de l’1 de juliol a càrrec de Komos Compañía Teatral i el Grup Cantata de la Coral Juan Bautista Comes, que interpretaran la tragèdia Èdip rei de Sòfocles amb música original de José Ignacio Payá.

El festival, com és habitual en la seua trajectòria, destina un espai a la diversitat i la solidaritat que en 2025 comptarà amb els ritmes i els colors d’Àfrica de la mà d’Amores Grup de Percussió, amb la participació d’Asso Mbaye (La Luna de África) i la dansa d’Elisabeth Mendy, que oferiran l’espectacle Ubuntu dimecres dia 2.

Dijous 3, serà el torn de l’aclamat pianista valencià Rubén Talón, qui presentarà un programa variat amb algunes de les peces més icòniques per a aquest instrument escrites per Chopin, Liszt, Ravel i Satie.

Divendres 4, pujarà a l’escenari de Serenates un any més el Cor de la Generalitat Valenciana que, amb el seu director titular, Jordi Blanch Tordera, interpretarà un suggeridor programa a cappella titulat Aqua, terra, aer, ignis: ELEMENTS.

Dissabte 5, el festival eixirà del claustre de l’edifici històric de la Universitat per a situar-se a la plaça del Patriarca on oferiran el seu espectacle Els Tornejants i la Nova Muixeranga d’Algemesí amb la música de la Colla de Dolçaines i Percussió UV. Com a excepció a la resta de concerts, aquest serà d’entrada lliure i començarà a les 20 hores.

El colofó del festival, diumenge 6, anirà a càrrec de la companyia de dansa històrica Armonía Danza, que presenta l’espectacle El poeta soldat, una recreació de les danses històriques de les músiques del Marqués de Santillana, amb direcció musical d’Emilio Villalba i direcció artística de Sofía Grande i Marco Bendoni.

Serenates és un festival que, coproduït per la Universitat de València i l’Institut Valencià de Cultura, arriba en 2025 a la seua 38a edició amb 13 nits de concerts, del 24 de juny al 6 de juliol, al claustre del Centre Cultural La Nau UV.

Tots els concerts comencen a les 22 hores i les entrades poden adquirir-se, amb un preu de 5 €, en modalitat online a través del web www.latenda.es/entrades, mentre les entrades físiques estan disponibles a les botigues de La Tenda UV.

Serenates 2025 compta també amb la col·laboració de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, l’Ajuntament de València, el Palau de la Música de València, el Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València, i l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València (EASD) amb el disseny del cartell que enguany ha presentat l’estudiant Alejandro Gran Rodríguez, en homenatge a la música i les flors com a símbols d’aquesta terra. Serenates suma al seu treball, així mateix, una línia de sinergia i clusterització amb altres festivals mantenint el segell com a membre de l’European Festival Association, la qual cosa permet compartir el programa amb tot Europa.

Més informació: