Juan Nácher, catedràtic de Biologia Cel·lular de la UV i coordinador del grup d’investigació en Psiquiatria i Malalties Neurodegeneratives d’INCLIVA, investigador del G23 de CIBERSAM i autor responsable de l’article, explica que “el tàlem és una regió molt interessant perquè s’ha vist que està afectada en diverses malalties psiquiàtriques com la depressió o l’esquizofrènia i els nostres treballs amb neuroimatgeria en pacients demostren que això és així. En l’actual estudi analitzem fonamentalment els circuits neuronals inhibidors que són fonamentals per al control del funcionament del tàlem i vam demostrar, usant ratolins, que les experiències adverses durant l’adolescència tenen un impacte molt important sobre el tàlem, especialment en les femelles”.

Precisament, ampliar el coneixement sobre les malalties mentals, particularment de la depressió i l’esquizofrènia, és l’objectiu principal del grup d’investigació en Psiquiatria i Malalties Neurodegeneratives d’INCLIVA. “Aquestes són malalties molt prevalents, que pateixen, respectivament, més de l’1% i 5% de la població global. Són malalties greus, encara poc compreses, que suposen una gran càrrega tant per al pacient com per al seu entorn”, explica Nácher.

El grup d’investigació també estudia nous mecanismes terapèutics que poden ajudar a minorar els símptomes i millorar la vida dels pacients. Actualment investiga específicament l’impacte que poden tenir les experiències adverses en la vida primerenca (infància i adolescència) sobre el desenvolupament de la depressió i la psicosi en l’edat adulta, des d’una perspectiva multidisciplinària, utilitzant models animals, teixit postmortem de pacients, neuroimatgeria, genètica i avaluacions psicològiques.

El grup també explora nous procediments diagnòstics que permeten accedir de manera directa o indirecta al cervell dels pacients, tant a través de l’anàlisi de neuroimatgeria, com a través de l’estudi de gens i molècules en la sang, mitjançant cèl·lules de l’epiteli olfactori que guarden moltes característiques comunes amb les neurones o mitjançant la generació de línies neuronals a partir de cèl·lules de la sang. El grup també participa en iniciatives dirigides a fomentar la prevenció del suïcidi i desenvolupa estratègies per a disminuir-ne la incidència.

Per al desenvolupament de les investigacions del grup s’usen habitualment plataformes com la Unitat de Medicina de Precisió d’INCLIVA i equipaments cientificotècnic, tant d’INCLIVA com de la UV. El grup, que forma part dels programes transversals de Malalties Rares i Deterioració Neurològica d’INCLIVA, manté abundants col·laboracions nacionals i internacionals per al desenvolupament dels projectes vigents.

En l’actualitat, té projectes vigents de l’Institut de Salut Carles III, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, la Generalitat Valenciana (Programa Prometeu), el programa VLC-Bioclinic i les Fundacions Alicia Koplowitz i Mútua Madrilenya.

Referència de l’article:

Alcaide, J., Gramuntell, Y., Klimczak, P., Bueno-Fernandez, C., Garcia-Verellen, E., Guicciardini, C., Sandi, C., Castillo-Gómez, E., Crespo, C., Perez-Rando, M., & Nacher, J. (2024). Long term effects of peripubertal stress on the thalamic reticular nucleus of female and male mice. Neurobiology of disease 200, 106642. https://doi.org/10.1016/j.nd.2024.106642