Aquesta investigació, publicada en la revista Journal of Urban Affairs, pretén demostrar si les falles, a més d’un mecanisme de reafirmació identitària i d’expressió creativa, bloquegen o no el canvi social i si són una forma de cultura popular o de jerarquia social deslligada de les classes populars.

Els investigadors contextualitzen que les falles de València són un indicador de la posició que cada barri ocupa en la ciutat. El seu estudi ha constatat que les falles reforcen la jerarquia urbana preexistent, creant centres i perifèries culturals, encara que hi ha algunes excepcions, com el barri del Cabanyal. “Les falles generen una estratificació social que situa els barris amb menys poder adquisitiu com a perifèria dominada”, conclou Joaquim Rius, catedràtic del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la UV.

“Les falles estan dominades per els cànons estètics i les regles de valoració que depenen de l’estabilitat relativa imposada per les falles d’elit, que són les que més capital econòmic i social acumulen”, destaca Pau Díaz, investigador doctorat per la Universitat de València i actualment professor substitut en les Universitats d’Alacant i Jaume I de Castelló, qui explica l’alt valor identitari de la festa fallera a València, on en el període d’anàlisi (1989-2019), hi havia al voltant de 90.000 falleres i fallers i més de 350 comissions.

Unes altres conclusions del treball són que les falles de Secció Especial, les que dominen la jerarquia fallera, se situen en determinats districtes de la ciutat, especialment a la part històrica. En aquest sentit, “el sistema de premis ha mostrat l’hegemonia de tres falles (Plaça del Pilar, Na Jordana i Convent de Jerusalem), amb un alt capital econòmic i social, i una d’esporàdica però potent (Nou Campanar) amb un capital econòmic més elevat però un capital social més baix”, explica Juan Pecourt, investigador del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la UV.

A més, el sistema de premis ha demostrat com les falles assenyalen la importància del context social, polític i econòmic del territori valencià. Les crisis econòmiques han alterat la lògica de premis i el nombre de falles participants a la Secció Especial. Per tant, es demostra que les falles depenen, en gran mesura, del seu capital econòmic i, per tant, aquells barris i sectors de població amb menys recursos poden quedar marginats del ritual. Un clar exemple d’aquest fet va ser com en l’època daurada de la Secció Especial hi va haver 15 falles, un rècord històric.

A més, el treball constata que tindre ingressos més alts no necessàriament comporta més falles en un barri, però denota un desig notable de poder participar en la Secció Especial. D’aquesta manera, es pot observar que el capital econòmic és necessari, però també depèn del capital social. Igualment, els investigadors constaten que la introducció de capital econòmic en un barri sense tradició fallera, o la creació d’una falla sense massa social, pot generar un èxit temporal, com va ocórrer amb Nou Campanar.

“Mercantilització” de les falles

Una altra conclusió és el gran poder d’estratificació social de les falles, que generen dinàmiques de concentració associativa per barris. Un exemple notable d’aquest fenomen es pot trobar al barri de Russafa, amb una forta tradició fallera, no només a la Secció Especial dedicada a monuments, sinó també a la Secció Especial d’espectacles de llum.

També han constatat, en alguns casos, “una mercantilització de les falles, com s’ha observat en el cas de Nou Campanar i l’Antiga de Campanar, provocant així la jerarquització i elitització de la festa. Juntament amb això, com s’ha comprovat, els processos urbans, en aquest cas la gentrificació, que estan alineats amb la festa, i amb què alguns empresaris poden obtindre beneficis”, segons la recerca.

Referència article: Díaz Solano, P., Rius Ulldemolins, J., & Pecourt Gracia, J. (2026). Festive culture, social hierarchization, and urban inequality: Analysis of the fallas of València (1981–2019). Journal of Urban Affairs, 48(1), 241–258. https://doi.org/10.1080/07352166.2024.2393837