L'acte inaugural del programa de conferències, debats, taules redones i activitats culturals sobre la Unió Europea, que enguany dedica la Universitat al 45 aniversari de l’agermanament entre les ciutats de València i Bolonya, ha estat protagonitzat per l’expert economista de la Universitat de Nebrija, a qui han acompanyat aquest dimarts, dia 3, a la Facultat d’Economia de la Universitat de València el secretari autonòmic de Representació davant la UE i les Comunitats Autònomes, Pablo Broseta; el degà de la Facultat, Paco Muñoz; i el director del Centre de Documentació Europea UV, Cecilio Tamarit.

García Delgado ha reflexionat sobre la realitat que envolta els 27 de la UE i com aquesta “compromet” el seu futur no més enllà del 2030. L’acadèmic ha justificat, en primer lloc, “l’oportunisme” de la seua intervenció a partir de la primera setmana “laborable” del nou equip al capdavant de la Comissió Europea, la “caiguda” del Govern francés i la “interinitat” del Govern d’Alemanya que està a punt de celebrar eleccions.

A continuació, ha argumentat el perquè de l’adjectiu “compromés” en el títol de la seua conferència definint la UE com “un projecte” que s’assenta sobre tres robustos pilars: la pau, la llibertat i el progrés, unes bases que, ha assegurat, “van nàixer fortes, van créixer i es van combinar entre si perfectament, hui estan qüestionades”. Però per què?

Una pau “amenaçada”
Era inevitable la referència al conflicte que més preocupa la Unió Europea des que el 24 de febrer de 2022 Rússia va envair Ucraïna. “Hi ha una guerra important d’expansió territorial el desenvolupament militar de la qual ens recorda a la Segona Guerra Mundial: en camp obert, amb destrucció de ciutats senceres i vides humanes…”, a la qual cosa se suma un “veïnat hostil” entre “Rússia i els seus adlàters” i el sud del Mediterrani (el Magreb, Orient Pròxim i Orient Mitjà) on la democràcia occidental va aconseguir “saltar” en la Primavera Àrab de 2010 i que ara presenta la guerra siriana o dictadures encara més crues que les anteriors.

En aquest sentit, García Delgado ha afirmat: “La pau està amenaçada i la millor prova d’això és la tornada al servei militar obligatori d’11 països europeus, a més d’uns altres que ja s’ho estan pensant, com Alemanya”. Per tant, “hi ha risc real de guerra a Europa. Hem de creure-ho perquè així farem tot el necessari perquè eixa amenaça no es consume”, malgrat que la UE “no està preparada defensivament pel fet de desviar actius als Estats Units i utilitzar la despesa en polítiques de benestar social”.

Tres reptes per a la llibertat
L’economista ha asseverat que el pilar de la llibertat a Europa està, així mateix, “compromés” perquè s’enfronta a tres reptes “molt difícils” que són: ampliar Estats, amb l’expectativa posada a afegir nou països en 2030, dels quals Ucraïna ja és candidata juntament amb Geòrgia, si bé els altercats d’aquestes setmanes han dut la nova Comissió a replantejar-se l’entrada d’aquesta última.

“Passaríem dels 27 als 36, en una UE que es va originar amb 15 països, el que suposa un desafiament per a la democràcia a Europa, encara que hem de confiar en el poder transformador d’aquesta manera de govern com a producte d’integració, i esperem que funcione, que el domini de la democràcia europea es continue estenent per l’Est i pel Sud”, ha revelat.

El segon repte és “integrar persones”, el qual es refereix clarament a la “immigració”, un tema fonamental a la UE per la seua influència social, política i econòmica. García Delgado ha reconegut que “a Europa necessitem la immigració perquè necessitem mà d’obra -en 2050 la població africana haurà augmentat un 150% i l’europea haurà disminuït un 15%-, però el desafiament és integrar a les persones que venen de fora en el sentit positiu d’assumpció d’una cultura de llibertat i convivència”.

Prosperitat econòmica
José Luis García Delgado ha assimilat el concepte de “progrés” al de “prosperitat econòmica” en tant que “sense ella, no hi haurà pau ni llibertat” perquè seran “més qüestionades” i ha utilitzat l’Informe Draghi que sosté que “si Europa no pot oferir un major desenvolupament econòmic, perdrà la seua raó de ser”.

Sobre aquest terme, el catedràtic d’Economia Aplicada ha subratllat la pèrdua de posicions d’Europa enfront de dues grans potències econòmiques mundials: els Estats Units i la Xina, i, per contra, ha insistit en “l’enorme potencialitat” que Europa pot desenvolupar a través de “la col·laboració i la unió”. “Aquesta és la recepta, col·laboració i unió, però una recepta que exigeix inversions importants de capital públic i privat”, ha conclòs.