L’acte de concessió tingué lloc al Palau de la Generalitat el mateix Nou d’Octubre, durant el tradicional acte de reconeixement a les persones i entitats que han destacat en la societat valenciana els darrers mesos. El Govern valencià destaca la “impecable trajectòria” d’Alborch, i recorda que va ser la primera degana de la Facultat de Dret de la Universitat de València i la primera ministra valenciana de Cultura (1993-1996)

De Mavi Mestre destaca també el fet d’haver estat la primera dona en ser rectora de la Universitat de València, en els més de 500 anys d’història de la institució. També rebran la distinció la rectora de la UJI, Eva Alcón; els tenistes David Ferrer i Anabel Medina; i el Jutjat Privatiu d’Aigües d’Oriola.

D'Isabel Morant s'ha destacat la seua condició també com a escriptora.

Carmen Alborch

Carmen Alborch Bataller (Castelló de Rugat, 1947) és llicenciada i doctora en Dret, amb premi extraordinari de Doctorat. Va ser professora ajudant, adjunta i titular del Departament de Dret Mercantil Manuel Broseta, de la Universitat de València.

Precursora de la participació de la dona en la gestió universitària, va dirigir el Departament de Dret Mercantil Manuel Broseta i va ser degana de la Facultat de Dret de la Universitat de València.

Com a gestora pública destaca la seua activitat com a directora general de Cultura i directora dels instituts culturals de la Generalitat Valenciana, directora-gerent del Institut Valencià d’Arts Escèniques, Cinematografia i Música i, posteriorment, de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) fins al seu nomenament com a ministra de Cultura.

Va ser portaveu del grup municipal socialista en l’Ajuntament de València, així com diputada i senadora per València, i va ocupar la Presidència de la Comissió de Control de RTVE i de la Comissió dels Drets de la Dona i d’Igualtat d’Oportunitats

És patrona de les fundacions Montemadrid i Bancaixa, patrona d'honor del Teatro Real, membre de la comissió del bicentenari de creació del Museo del Prado i presidenta del Consell Nacional d’Igualtat del PSPV-PSOE.

A més de les seues publicacions acadèmiques, destaca la seua activitat literària, especialment les seues novel·les ‘Solas’, que va ser traduïda a diversos idiomes i va aconseguir més de 50 edicions, i ‘Malas’, que va ser reconeguda amb el Premi de la Crítica Literària Valenciana. Posteriorment va publicar ‘Libres’, ‘La Ciudad y la Vida’ i ‘Los placeres de la edad’.

Ha rebut nombrosos reconeixements i distincions pel seu compromís en la lluita per la igualtat entre dones i homes, així com premis en l'àmbit de les arts, que s'uneixen al Premi Isabel Ferrer de la Generalitat Valenciana, i les distincions Offcier dans l’Ordre des Arts et Lettres, del Govern francés, la Cruz de Honor de San Raimundo de Peñafort i la Gran Cruz de Carlos III, i la Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil.

Mavi Mestre

Mavi Mestre va nàixer a Oliva. És catedràtica de Psicologia Bàsica en la Universitat de València. Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació, en les especialitats de Psicologia i de Ciències de l’Educació, va ser distingida amb el premi nacional als millors becaris i amb el premi extraordinari de llicenciatura. Doctora en Psicologia, va obtenir també el premi extraordinari de doctorat.

És especialista en matèries sobre adolescents en risc i família, que imparteix en titulacions de Grau i Màster de la Universitat de València i en altres universitats espanyoles i estrangeres. La seua activitat docent ha estat reconeguda amb sis quinquennis.

La seua activitat científica se centra en la inclusió social i la qualitat de vida dels joves i adolescents. Com a directora d’un grup d’investigació ha sigut investigadora principal de projectes competitius, entre els quals cal destacar un projecte PROMETEO amb la Universitat de Missouri i el CONICET de Buenos Aires i, actualment, del projecte PROMETEO sobre ‘Competència socioemocional i personal com a prevenció de la conducta desadaptada’. És autora de més de 160 articles en revistes nacionals i internacionals i de 23 llibres i 49 capítols de llibres. Ha dirigit 16 tesis doctorals. És membre de la International Association of Applied Psychology, de la Sociedad Interamericana de Psicologia, de la Junta directiva de la Societat d’Ansietat i Estrès i de la Societat Espanyola d’Història de la Psicologia. La seua recerca ha estat reconeguda amb sis sexennis d’investigació.

Compromesa amb la transformació de la Universitat, va ser secretària de departament, degana de la Facultat de Psicologia, vicerectora d’Estudis i vicerectora d’Ordenació Acadèmica, Professorat i Sostenibilitat de la Universitat de València. El dia 6 de març de 2018 va ser elegida rectora de la Universitat de València. El Decret 41/2018, de 6 d’abril, del Consell de la Generalitat Valenciana (DOGV de 10 d’abril de 2018) va recollir el seu nomenament.

Isabel Morant

Isabel Morant Deusa (Almoines, 1947) és una destacada lluitadora per la igualtat entre homes i dones i una dona precursora en la gestió universitària. Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de València, va rebre el premi a la millor tesina de la Facultat de Filosofia i Lletres, centre en el qual va obtenir el seu doctorat, amb premi extraordinari.

Va recórrer tots els nivells docents al Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València: becària d’investigació, professora ajudant, professora encarregada de curs, professora adjunta contractada i catedràtica d’universitat fins la seua jubilació.

Ha realitzat estades acadèmiques a les biblioteques Margerithe Durand i Nationale de France i a la Universidad Nacional Autónoma de México.

Pionera en la gestió universitària, va ser la primera dona vicerectora de la Universitat de València, i la primera dona a dirigir la Universitat d’Estiu de la Universitat de València a Gandia.

Directora de la col·lecció Feminismos de l’editorial Cátedra, el Instituto de la Mujer i la Universitat de València, va ser reconeguda amb el Premi Igualdad en el Conocimiento de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnologia.