Al llarg de diferents trobades, celebrades a la Universitat de València, el projecte europeu BGG ha propiciat la identificació de desafiaments clau derivats del canvi climàtic i la pressió humana sobre les marjals valencianes i s’han explorat solucions innovadores basades en la participació ciutadana i noves eines digitals d’avaluació de riscos.

Entre les principals contribucions s’ha destacat la importància de la governança col·laborativa i el paper de la ciutadania en la conservació de les marjals. Així, Antonio Castelló, de SEO-BirdLife, ha subratllat la necessitat d’educar i sensibilitzar a la població i ha afegit que “el primer pas fonamental és que el públic conega les necessitats d’aquests ecosistemes”. Des de la perspectiva de Miguel Ángel Pavón, membre d’Amigos de los Humedales del Sur de Alicante (AHSA) “la col·laboració entre institucions científiques i societat civil és essencial, però moltes vegades l'administració no s’alinea amb els col·lectius conservacionistes i científics, dificultant els avanços en la protecció de diverses espècies”.

Per la seua part, Amelia Quintana, excap de la secció d'Ús Públic del Servei Devesa-Albufera, s’ha centrat en els reptes en la gestió del Parc Natural de l'Albufera i ha destacat el paper crucial de la col·laboració entre administracions locals, autonòmiques i estatals per a afrontar la regressió costanera i la conservació d’aquests espais. Així mateix, ha aclarit que la governança dels aiguamolls no pot dependre únicament de regulacions estàtiques, sinó que necessita estratègies de gestió actives i coordinades.

En la mateixa línia, Antonio Guillem, de la Fundació Global Nature, ha apuntat a l’èxit del projecte Life Albufera com un exemple de participació efectiva, on ONGs, universitats i administracions van treballar juntes en la conservació de les marjals.

Enric Amer, d’Acció Ecologista Agró, ha ressaltat l’experiència de la Marjal d’Almenara, on la implicació ciutadana ha sigut clau en la recuperació d'espècies i la gestió de l’ecosistema. I Jorge Mateos, del Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana (CEACV) ha emfatitzat la necessitat d’aconseguir una major coordinació entre l’administració, els sectors econòmics i la societat civil per a una governança efectiva dels aiguamolls: “Si no hi ha voluntat d'ajuntar en una taula a tots els actors, continuarem veient decisions fragmentades i falta d'estratègies a llarg termini”, ha advertit.

Des de la Fundació Oceanogràfic, José Luis Crespo ha destacat el paper de les marjals en la mitigació del canvi climàtic i la captura de carboni: “Hem demostrat que una marjal ben gestionada emmagatzema carboni, però el repte és traslladar aquest coneixement fora de l’àmbit científic per a generar impacte real”.

Una de les sessions de la jornada, celebrades amb motiu del Dia Mundial dels Aiguamolls, ha posat el focus en la implementació de processos de co-governança a llarg termini. Durant la mateixa es va propiciar un debat interactiu en el qual els assistents van posar l'accent sobre la necessitat d’enfortir una participació activa i rigorosa en la gestió dels aiguamolls. Així van assenyalar que, per a avançar en una governança efectiva, és imprescindible recaptar dades de qualitat i fomentar la implicació de la societat civil, els agricultors i els organismes tècnics. En aquest sentit, Vicente Urios, catedràtic de la Universitat d’Alacant i anterior director conservador de la Marjal Pego Oliva, va denunciar que l’acció d’òrgans consultius com les actuals Juntes Rectores d’alguns parcs resulta insuficient.

En les jornades es va emfatitzar la importància d’integrar eines digitals i prospectives per a anticipar i gestionar els riscos ambientals. Alguns participants van criticar la limitada difusió i usabilitat de les plataformes actuals, assenyalant la necessitat d’aplicacions mòbils, codis QR i campanyes de formació que faciliten l’accés a informació en temps real. D’aquesta manera, es va proposar passar d’un enfocament reactiu a un proactiu, en el qual la recopilació sistemàtica d’indicadors ambientals i la simulació d’escenaris futurs permeten dissenyar estratègies de conservació més efectives.