Una estrela de neutrons és el romanent d'una estrela molt més massiva que el Sol després d'una explosió de supernova. Aquesta resta, d'enorme densitat, en alguns casos es comporta com un púlsar, emetent polsos regulars de radiació electromagnètica. Si els seus feixos de radiació apunten cap a la Terra durant la seua rotació, aquests són detectats com a polsos regulars de llum, motiu pel qual se'ls coneix com a púlsars.

Els púlsars actuen com a acceleradors naturals de partícules que converteixen l'energia de rotació d'una estrela de neutrons en energia cinètica de les partícules. “Les partícules carregades que un púlsar jove accelera queden atrapades dins el seu camp magnètic. Però en aconseguir una edat de desenes de milers d'anys –entre 20.000 i 100.000 anys– aquest camp s'afebleix i permet que les partícules escapen al mitjà interestel·lar; i allà, en interactuar amb camps de radiació circumdant, produeixen els anomenats raigs gamma, la llum més energètica de l'univers”. Així ho explica Sara Coutiño, investigadora del CSIC a l’IFIC i una de les autores principals del treball.

Ara, la col·laboració internacional que opera l'observatori de raigs gamma HAWC (High-Altitude Water Cherenkov) ha identificat una estructura característica en forma d'halos entorn d'alguns púlsars, observable en l'emissió de raigs gamma de molt alta energia. El resultat de l'estudi, que publica la revista Physical Review Letters, assenyala que aquests raigs gamma podrien originar-se en partícules accelerades per púlsars que escapen al mitjà interestel·lar i interactuen amb la radiació circumdant.

Referència:

Referència:
A. Albert, R. Alfaro, C. Alvarez, J. C. Arteaga-Velázquez, D. Avila Rojas, H. A. Ayala Solares, R. Babu, E. Belmont-Moreno, A. Bernal et al. Extended TeV Halos May Commonly Exist around Middle-Aged Pulsars. Phys. Rev. Lett. 134, 171005.

DOI: https://doi.org/10.1103/PhysRevLett.134.171005

Nota ampliada