La recerca de Samuel Mañas-Valero se centra en la creació i estudi de nous materials magnètics artificials a escala nanomètrica. Aquests materials estan formats per capes extremadament fines, d’uns pocs àtoms de grossària, que poden apilar-se, combinar-se o girar-se per a modificar-ne les propietats magnètiques, òptiques i electròniques. Aquest enfocament permet explorar nous estats de la matèria i dissenyar sistemes amb funcions avançades per a aplicacions tecnològiques futures.

Després de fer el doctorat a l’ICMol, Mañas-Valero va investigar a la Delft University of Technology (Països Baixos), abans de tornar a València. Al llarg de la seua trajectòria ha impulsat noves línies de recerca i ha contribuït també al desenvolupament d’infraestructures experimentals per a estudiar materials en el límit bidimensional, des del creixement de cristalls i l’exfoliació mecànica fins a la fabricació de nanodispositius, mesures de magnetotransport a baixa temperatura i sensat quàntic.

Entre les contribucions més rellevants que ha fet es troben l’aïllament d’imants bidimensionals basats en molècules, el desenvolupament d’heteroestructures de Van der Waals amb propietats commutables mitjançant estímuls externs i l’ús d’estratègies de gir entre capes per a controlar les propietats magnètiques i òptiques. Aquests avanços han obert noves perspectives en el camp del magnetisme molecular.

Actualment, Mañas-Valero forma part del Research Team on Molecular Materials (RTMM), grup d’investigació de l’ICMol liderat pel professor Eugenio Coronado, on ha iniciat una nova línia de recerca centrada en l’estudi de la dinàmica d’espín. En l’àmbit dels materials moleculars, cerca incorporar molècules funcionals sobre capes magnètiques per a controlar el comportament dels magnons, excitacions col·lectives associades a l’espín. L’objectiu és avançar cap a nous dispositius quàntics i espintrònics més petits, energèticament eficients i basats en materials sostenibles.

“La meua recerca se centra en comprendre i crear nous materials magnètics artificials a la menor escala possible mitjançant l’apilament i la torsió de diverses capes magnètiques bidimensionals (2D). […] Aquests materials obrin la porta al desenvolupament de dispositius electrònics i espintrònics més ràpids, més menuts i amb més eficiència energètica. Millorar la manera en què s’emmagatzema i processa la informació pot contribuir a reduir el creixent consum d’energia de les tecnologies digitals […] i, d’aquesta manera, avançar cap a un futur més eficient i sostenible”, va escriure Mañas-Valero per a presentar la importància social del seu treball, segons informa l’EIMM.

L’Olivier Kahn International Award porta el nom d’Olivier Kahn, figura pionera del magnetisme molecular i referent internacional per la seua tasca científica, tasca docent i suport al talent jove. El guardó inclou la Medalla Olivier Kahn, dissenyada per La Monnaie de Paris, i una dotació econòmica destinada a donar suport a la investigació de la persona premiada.

Amb aquest reconeixement, la Universitat de València i l’ICMol en reforcen la posició internacional en l’àmbit dels materials moleculars avançats, el magnetisme molecular i les tecnologies quàntiques emergents.