Les ajudes Koplowitz impulsen investigacions innovadores que busquen millorar la qualitat de vida de les persones afectades per patologies neuropsiquiàtriques. Aquest suport financer no només reforça el desenvolupament de projectes pioners, sinó que també consolida la reputació dels investigadors i les institucions que els acullen.

El projecte de Marta Pardo, titulat ‘Impacte de l’Estrès Primerenc en l’Adolescència: Un Model Translacional Innovador per a Estudiar els Efectes de l’Exercici i la Via Glutamatèrgica en Individus Genèticament Vulnerables’, aborda una problemàtica crucial per a la salut pública: l’efecte de l'estrès primerenc en el desenvolupament de trastorns psiquiàtrics com l’ansietat, la depressió i el trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT).

La investigació es durà a terme en col·laboració amb Laura López-Cruz, de la Open University (Regne Unit), i Mercé Correa, de la Universitat Jaume I de Castelló, ambdues expertes en models d’estrès i comportament animal.

Marta Pardo, investigadora Ramón y Cajal de la Universitat de València i llicenciada en Psicologia, va completar el seu doctorat a la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló amb una beca predoctoral. Durant els últims 11 anys, ha treballat a la Universitat de Miami (EUA), en diferents llocs científics, en què destaca el Brain Endowment Bank, Departament de Psiquiatria, Departament de Neurologia i Departament de Farmacologia Molecular i Cel·lular. Mentre treballava en diversos camps, incloent la depressió, l’addicció a la morfina, l’addicció a les drogues, etc., va desenvolupar les seues dues línies principals d’investigació. La primera és l’ús de rates transgèniques DAT per a trastorns relacionats amb l’estrès. La segona, les nanopartícules magnetoelèctriques (MENPs) per a tractaments psiquiàtrics. En 2024, va rebre el Premi Ramón y Cajal i va traslladar el seu laboratori a la Universitat de València.