En un escenari en què la intel·ligència artificial té protagonisme cada vegada en més sectors, el dossier, publicat en CTS. Revista Iberoamericana de Ciencia, Tecnología y Sociedad, destaca que aquesta eina ja ha començat a reflectir els biaixos entre homes i dones presents en la societat.

Amb l’objectiu d’analitzar aquestes desigualtats, Carolina Moreno i Teresa Vernal han seleccionat sis investigacions de diferents geografies i contextos que evidencien “com els sistemes automatitzats, les plataformes digitals, els models d’IA generativa, els algorismes de recomanació i les rutines periodístiques condicionen la visibilitat pública de les dones científiques i expertes”.

Les coordinadores assenyalen que el debat acadèmic sobre intel·ligència artificial i gènere s’ha desenvolupat principalment en contextos anglosaxons. Enfront d’aquesta situació, un dels aspectes distintius de la publicació és la seua perspectiva iberoamericana, amb estudis duts a terme a Espanya i l’Amèrica Llatina. En aquesta línia, el dossier estudia la intel·ligència artificial “com una innovació tecnològica i també com un fenomen social que intervé en la manera de produir i fer circular el coneixement”, sosté Carolina Moreno.

Els treballs que integren el monogràfic aborden diferents àmbits de l’ecosistema comunicatiu: premsa digital, TikTok, X (anteriorment Twitter), generació d’imatges mitjançant IA, producció acadèmica, comunicació ambiental, salut mental i fonts expertes. En aquest marc, exposen com es construeix, es distribueix i es disputa l’autoritat en entorns mediàtics cada vegada més automatitzats per les empreses tecnològiques.

Distribució desigual de les veus femenines i masculines

Les autores indiquen que, a més de comptabilitzar quantes dones apareixen als mitjans, també és necessari examinar “com són anomenades, amb quins temes se les associa, quins formats visuals les representen i quines lògiques algorítmiques amplifiquen o limiten la difusió de les seues intervencions”. 

“La IA no és neutral, és una tecnologia que depèn en gran mesura de les narratives que circulen en mitjans, plataformes i xarxes socials. El problema és que aquestes narratives no es distribueixen de manera equitativa”, emfatitzen Moreno i Vernal en el monogràfic. “A més d’un element tècnic, la intel·ligència artificial és també un espai de disputa sobre el futur de la societat. Si les veus són majoritàriament masculines, el debat públic sobre la IA es construeix des d’una singularitat restringida”, afigen.  

Així mateix, les investigadores adverteixen que la invisibilitat no sempre és absència absoluta. En aquest sentit, expliquen que “sovint es manifesta com a presència subordinada, segregació temàtica, dèficit d’autoritat o desplaçament cap a posicions menys prestigioses dins de l’imaginari tecnocientífic. La intel·ligència artificial no introdueix biaixos de gènere, però pot reorganitzar-los, amplificar-los i fer-los menys visibles sota l’aparença de neutralitat tècnica, ja que aprèn de dades històricament desiguals”.

Un repte per a la comunicació científica

L’anàlisi de Moreno i Vernal subratlla la importància d’incorporar la perspectiva de gènere als estudis de la intel·ligència artificial i dels seus efectes sobre la comunicació de la ciència.  Les implicacions pràctiques apunten a revisar les rutines de selecció de fonts en els mitjans, evitar la sobrerepresentació masculina en temes d’innovació i lideratge, i garantir que les dones expertes siguen citades amb la mateixa autoritat que els homes. 

Com a conclusió principal del dossier, Carolina Moreno ressalta que “per a avançar cap a una comunicació científica més justa, no basta amb augmentar la presència de les dones, cal transformar els criteris d’autoritat, prestigi i legitimitat que determinen qui és visible i qui és escoltat”.

Referència de l’article: Moreno, C., Vernal, T. (2026). “Algoritmos, sesgos y género. Inteligencia artificial e (in)visibilidad de las mujeres científicas en los medios”. CTS. Revista Iberoamericana de Ciencia, Tecnología y Sociedad, vol. 21, núm. 62 (113-125). https://doi.org/10.35362/issn.1850-0013-1257