A la presentació també han assistit els artistes Miquel Navarro, Juan Carlos Nadal i Sanleón, juntament amb la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, en la que ha sigut la seua primera activitat com a responsable de l’àrea. “El projecte compleix l’objectiu que la col·lecció de l’IVAM dialogue amb altres institucions i, alhora, estem donant a conéixer totes les obres afectades per la dana de l’IVAM que han sigut restaurades en un missatge positiu i sostingut pels artistes que van resultar afectats”, ha destacat Marta Alonso.

La directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, ha explicat que s’hi mostren un total d’11 obres de sis artistes -Alberto Corazón, Miquel Navarro, Juan Asensio, Juan Carlos Nadal, Andreu Alfaro i Sanleón-, de les quals es presenten 8 escultures i 3 pintures. “Totes han sigut intervingudes perquè es van veure afectades per la inundació del magatzem de Riba-roja de Túria en què es guardaven les peces, excepte una obra d’Alberto Corazón i una altra de Miquel Navarro que pertanyen a la col·lecció de l’IVAM i que hem volgut incloure en la mostra”, ha detallat.

Després de la inundació provocada per la riuada l’any 2024, van resultar afectades un total de 128 obres d’art de la col·lecció de l’IVAM. Per part de l’equip de restauració del museu es va establir un pla d’actuació dividit en tres fases, segons les prioritats d’intervenció. “Al llarg del 2025 s’han restaurat 70 obres. Els treballs d’intervenció pendents continuaran l’any 2026”, ha manifestat Blanca de la Torre.

L’acte ha sigut presentat per la vicerectora de Cultura i Societat de la UV, Ester Alba, qui ha expressat la seua satisfacció per la col·laboració institucional. “En fer circular les peces de l’IVAM pels diferents campus, la Universitat no sols exhibeix art: integra el patrimoni en la vida quotidiana. Aules, corredors i espais comuns es transformen en llocs simbòlicament habitats, autèntics laboratoris de convivència i aprenentatge”, ha assenyalat.

La rectora de la Universitat de València, Maria Vicenta Mestre, ha definit ‘Rebrot’ com “una lectura col·lectiva sobre la fragilitat i, al mateix temps, sobre la capacitat de reconstrucció”. Durant la presentació, ha apuntat que el recorregut pels diferents campus “recorda la nostra vulnerabilitat material, però també allò que sorgeix quan una comunitat coopera i sap afrontar l’adversitat amb dignitat i intel·ligència”.

Mestre ha destacat que les obres “encarnen un impuls regenerador que naix de la resistència i de l’acció col·lectiva”, un sentit que, ha dit, també defineix la col·laboració entre la Universitat de València i l’IVAM. En aquest marc, ha subratllat la importància d’acostar l’art contemporani a l’alumnat: “L’IVAM i la UV comparteixen una convicció profunda: la cultura és un instrument de transformació. I quan es combina amb el servei públic, es converteix en una força capaç d’ampliar drets, generar oportunitats i reforçar una ciutadania crítica i oberta”. La rectora ha conclòs que “davant la destrucció sempre és possible reconstruir, i davant la incertesa, imaginar futurs nous”.

La directora de l’IVAM ha mencionat el llibre Un paradís en l’infern, de Rebecca Solnit, una obra que examina la dimensió col·lectiva i altruista que sorgeix en comunitats travessades per la catàstrofe. “Davant el relat de saqueig, pillatge i individualisme, fins i tot en contextos de devastació i ruïna prevalen la solidaritat, la generositat i el suport mutu”, ha manifestat Blanca de la Torre, qui ha recordat que “només des d’una mirada sustentada en l’ecodependència, la col·laboració i la participació ciutadana podrem impulsar el rebrot”, ha resumit.

Amb ‘Rebrot’, la Universitat de València reforça el seu compromís amb la recuperació de l’art contemporani i amb el suport al sector cultural afectat per la dana, mentre que l’IVAM consolida el seu paper com a institut on la dimensió museística dialoga amb la investigació i la labor acadèmica.

Un recorregut per onze obres: 8 escultures i 3 pintures

La primera fase del projecte ‘Rebrot’ desplega un total d’onze obres de la col·lecció de l’IVAM al llarg dels tres campus principals de la Universitat de València, integrant l’art contemporani i el seu renovat simbolisme en el dia a dia de la comunitat universitària.

El campus de Blasco Ibáñez alberga la concentració més gran d’obres. A l’edifici de Rectorat s’exhibeix Conversació amb Brancusi III (2001), d’Alberto Corazón. La Facultat de Medicina i Odontologia acull dues escultures de Miquel Navarro: Figura pont (2003) i Tòtem de lluna (1995). A l’Espai Vives també es mostren dues obres de Miquel Navarro: Simbiosi (2003) i Temple assegut (2003). Finalment, a l’Aulari III es localitzen Sense títol (2006), de Juan Asensio, i Haboob (2011), de Juan Carlos Nadal.

Al Campus dels Tarongers, a la Facultat de Formació del Professorat s’exposa Les afinitats electives (1986), de l’escultor valencià Andreu Alfaro.

Finalment, al campus de Burjassot, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE) acull una trilogia d’obres pictòriques. En concret, l’artista Juan Sanleón presenta una sèrie de tres peces: Flotó de Llebeig (2005), L’om (2006) i Nit (2006).