Els resultats de la investigació evidencien que la incertesa és la reacció predominant fins al punt que, en alguns casos, fins a tres quartes parts de l’alumnat manifesta dubtes en valorar la veracitat de les notícies analitzades. El treball conclou que és necessari reforçar l’alfabetització científica i mediàtica per a millorar la capacitat dels estudiants d’identificar informació fiable.

L’estudi es va dur a terme mitjançant una enquesta realitzada a 221 estudiantes i estudiants universitaris, als quals es va demanar avaluar la veracitat de quatre notícies de temàtica científica, algunes vertaderes i d’altres falses. Els participants havien d’indicar si consideraven que cada notícia era vertadera o falsa, així com el grau de certesa de la resposta (segura o amb dubte). A més, se’ls va sol·licitar que justificaren els motius de la decisió assenyalant aspectes, com la credibilitat de la font, el contingut de l’argument, les imatges o si havien vist la informació prèviament en altres mitjans o xarxes socials. Posteriorment, l’equip investigador va analitzar les respostes mitjançant tècniques estadístiques comparatives, amb l’objectiu d’identificar patrons en els encerts, els errors i els criteris utilitzats per l’alumnat per a valorar la credibilitat de les informacions científiques.

Els resultats són sorprenents. Una notícia vertadera sobre el descobriment d’una mòmia infantil al desert d’Atacama va ser considerada falsa o dubtosa pel 64,3 % de l’alumnat, mentre que una altra informació real sobre la reducció del forat de la capa d’ozó va ser identificada incorrectament per més de la meitat dels participants.

En el cas de la notícia vertadera sobre el risc d’impacte d’un asteroide i els plans de la NASA per a prevenir-lo, el 48,4 % de l’estudiantat també va fallar o va dubtar en la valoració. Per contra, la notícia falsa sobre el suposat descobriment d’un alienígena a Egipte va ser identificada correctament per la majoria, amb el 83,7 % d’encerts, si bé encara el 16,3 % de l’alumnat la va considerar vertadera o probablement vertadera.

L’argument, més que l’evidència
L’anàlisi mostra que l’estudiantat universitari tendeix a basar la valoració en factors contextuals –com ara la força retòrica de l’argument, l’estil del titular o la presència d’imatges– més que en la comprovació de dades o fonts. Haver vist prèviament la informació en xarxes socials o en altres mitjans també influeix de manera significativa en la percepció de credibilitat.

La investigadora M. Carmen Bellver Moreno, de la Universitat de València, subratlla que “els resultats posen de manifest la importància d’incorporar en l’ensenyament de les ciències estratègies que ajuden l’alumnat a analitzar críticament la informació que circula en internet i en xarxes socials”. Al seu parer, “aprendre a contrastar dades, identificar fonts fiables i aplicar criteris propis del mètode científic és fonamental perquè els estudiants puguen diferenciar entre informació científica rigorosa i continguts enganyosos”.

D’altra banda, la investigadora de la Universitat d’Oviedo María Esther del Moral explica: “Els resultats mostren que molts estudiants no disposen d’un criteri sòlid per a determinar si una notícia científica és vertadera o falsa, la qual cosa reflecteix la necessitat de reforçar la formació en pensament crític”. Igualment, el també investigador de la universitat asturiana Jonathan Castañeda Fernández assenyala que “l’aparença d’un argument coherent pot resultar molt persuasiva, fins i tot quan la informació no està recolzada per evidències científiques”.

Finalment, la investigadora de la mateixa institució​​​​​​​ Nerea López Bouzas destaca que “la difusió d’informació científica en xarxes socials i mitjans digitals exigeix reforçar l’alfabetització mediàtica i científica de l’alumnat, perquè aprenga a contrastar fonts i avaluar-ne críticament els continguts”.

L’estudi conclou precisament que fomentar el pensament crític, la verificació de fonts i l’ús d’eines per a contrastar informació resulta clau per a ajudar la gent jove a distingir entre informació científica fiable i desinformació. Així mateix, les autores i l’autor plantegen la necessitat d’integrar de manera més explícita aquestes competències en els processos educatius i en l’ensenyament de les ciències.

Referència de l’article: Del-Moral-Pérez, M. E., Castañeda-Fernández, J., López-Bouzas, N., i Bellver-Moreno, M. C. (2026). “Verdad o ficción: certeza e incertidumbre de universitarios al discriminar noticias científicas”. Enseñanza de las Ciencias. Revista de investigación y experiencias didácticas, 44(1), 5–24. https://doi.org/10.5565/rev/ensciencias.6431