Les monedes recuperades al Pico de los Ajos de Iàtova confirmen el comerç a través del riu Magre en època ibèrica

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 11 d’abril de 2025
 
Excavació al jaciment arqueològic del Pico de los Ajos de Iàtova (València). Foto: Miguel Tórtola.
Excavació al jaciment arqueològic del Pico de los Ajos de Iàtova (València). Foto: Miguel Tórtola.

Les excavacions arqueològiques al jaciment ibèric del Pico de los Ajos (Iàtova) fins a la data han recuperat 15 monedes, fet que constitueix un dels majors conjunts numismàtics localitzats en context arqueològic en jaciments ibèrics valencians d’aquesta cronologia. La mostra confirma el comerç entre l’assentament i altres nuclis pròxims, sobretot a través del corredor del riu Magre, fa més de 2.000 anys. Els resultats s’han publicat en Revista Numismática Hécate.

“El conjunt, compost per monedes ibèriques i de la seca de Roma, és dels més extensos d'aquestes cronologies (segles ii-iaC) amb context arqueològic a l’actual àrea valenciana, que se suma a la destacada col·lecció de ploms amb escriptura ibèrica localitzats al mateix jaciment”, indica David Quixal, professor del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València i codirector d’aquesta excavació a Iàtova, juntament amb la professora Consuelo Mata. Es tracta d’un projecte en què participen el Museu de Prehistòria de València i l’Ajuntament d’aquesta localitat de la comarca de la Foia de Bunyol-Xiva.

En concret, en les campanyes d’excavació desenvolupades entre 2017 i 2024 al Pico de los Ajos s’han trobat 15 monedes que procedeixen, fonamentalment, de seques ibèriques ubicades a l’actual territori valencià: Arse-Saguntum (Sagunt), Saiti (Xàtiva), Kelin (prop de Caudete de las Fuentes) i Kili, les quals constitueixen més de la meitat de la mostra. També hi ha moneda encunyada a Roma, així com a altres seques peninsulars que no pertanyen a l’actual àmbit valencià. A més, s’han pogut documentar 25 monedes resultat de troballes casuals o d’activitat clandestina, atés que el jaciment va patir l’espoli durant molt de temps.

“Les monedes existents ens mostren que l’ús de la moneda va perviure al jaciment fins al primer terç del segle i aC, moment en què el conflicte sertorià va alterar la vida d’aquell nucli. El Pico de los Ajos, així com altres assentaments ibèrics propers, potser es va veure afectat per la guerra de manera directa o indirecta, factor pel qual descendeixen dràsticament les troballes monetàries i ceràmiques a la zona”, expliquen Pablo Cerdà (estudiant de doctorat de la UV) i David Quixal al seu treball.

A banda del estudis científics, les vuit campanyes desenvolupades fins ara han permès recuperar parcialment aquest bé d’interès cultural, i l'han posat en valor i integrant dins de la coneguda Ruta dels Ibers de València, proposta que acull els principals jaciments ibèrics visitables de la província. A finals del mes d’abril, se celebrarà una nova edició de les seues jornades de portes obertes Territori Iber. De la mateixa manera, és un lloc on l’alumnat del grau d’Història i del màster d’Arqueologia de la Universitat de València pot dur a terme pràctiques formatives.

 

Referència article: Cerdà Insa, P. & Quixal Santos, D. «Hallazgos monetarios en el yacimiento ibérico del Pico de los Ajos (Yátova, Valencia)». Revista Numismática HÉCATE 11 (2024). ISSN 2386-8643.

Peu de fotografia annex:

  • Dues de les monedes trobades al jaciment: (esquerra) moneda del jaciment de Kili (aprox.150 aC) i (dreta) denari romà republicà de C. Iunius. (149 aC).
Imatges: