López Casanova va ser un poeta i crític literari en gallec i castellà. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Santiago de Compostel·la, i havia rebut nombrosos premis a les Festas Minervais i altres certàmens literaris convocats en Galícia en els anys 60.

Professor de Literatura i crític literari, va conrear també el teatre (Orestes, 1963) i la literatura infantil (O bosque de Ouriol, 1973). El 1968 es va traslladar a València per a ocupar una càtedra de llengua i literatura espanyoles en l’Institut Mariano Benlliure. Des de 1986 va ser professor titular del Departament de Filologia Espanyola de la Facultat de Filologia de la Universitat de València, on va impartir matèries relacionades amb la poesia i la novel·la espanyoles del segle xx, així com l'anàlisi i la composició de texts poètics.

El 1965 va publicar ‘Sonetos da esperanza presentida’, i en 1967 ‘Palabra de honor’. El llibre ‘Mesteres’, finalista en 1976 del Premi Nacional de la Crítica, va suposar una renovació de la seua poesia. A continuació va publicar ‘Liturxia do corpo’. El 1978 va obtindre el Premi Adonais per ‘La oscura potestad’. I el 2003 va recollir la seua obra poètica completa en castellà amb el títol ‘En oscuro desvelo’.