Nascut a Almenara (Castelló) l'any 1940, es va formar en Ciències Físiques a la Universitat de Madrid, on es va llicenciar el 1963. Posteriorment va ampliar estudis a París amb una beca del Govern francés i s'hi va doctorar en Física Teòrica el 1969. Anys més tard, va obtenir un segon doctorat (1974) en la mateixa disciplina a la Universitat de Barcelona. La seua carrera acadèmica el va portar a exercir la docència i la investigació a les universitats de Barcelona i Santander abans d'incorporar-se, el 1982, com a catedràtic de Física Teòrica a la Universitat de València, on romandria fins a la seua jubilació.

La seua activitat investigadora es va centrar en l'electrodinàmica, la gravitació, la cosmologia, l'astrofísica i els fonaments de la mecànica quàntica. Va publicar més de quaranta treballs científics en revistes internacionals especialitzades i va dirigir nombroses investigacions.

Ramon Lapiedra va assumir el rectorat entre 1984 i 1994. En reconeixement a la tasca desenvolupada al capdavant de la institució, la Universitat de València li va concedir la seua Medalla l'any 1995. També va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Jaume I.

La seua trajectòria també inclou l'etapa com a investigador del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) de París entre 1966 i 1969, així com la seua participació en diverses institucions. Va ser membre del Consell Valencià de Cultura entre 1998 i 2011 i de l'Institut d'Estudis Catalans. També va formar part de la comissió assessora que va elaborar l'Informe Universitat 2000 (Informe Bricall), impulsat per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), una de les principals reflexions sobre el futur del sistema universitari.

Entre les seues obres publicades destaca Els dèficits de la realitat i la creació del món (Universitat de València, 2004), distingida amb el Premi de la Crítica Serra d'Or, que posteriorment ampliaria en castellà amb Las carencias de la realidad. La conciencia, el universo y la mecánica cuántica (Tusquets, 2008).

Compromés amb la vida cívica i cultural del país, va presidir la plataforma Valencians pel Canvi, des d'on va defensar el diàleg i la participació en els grans debats de la societat valenciana.

Al llarg de la seua trajectòria va rebre nombroses distincions. A més de la Medalla de la Universitat de València, el Consell Valencià de Cultura li va concedir el 2019 la seua Medalla, el màxim reconeixement de la institució, i el 2021 va ser distingit amb la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats.

La Universitat de València ha decretat tres dies de dol oficial, que es prolongaran fins dimecres, i ha ordenat que les banderes dels seus edificis onegen a mig pal en senyal de condol i homenatge a qui va ser rector de la institució durant una dècada.