Rui Elena/Shutterstock

José Miguel Soriano del Castillo, Universitat de València

Durant segles hem après com és el món mirant mapes que, en realitat, mai han mostrat el planeta exactament tal com és. El 4 de setembre de 2026, l'Assemblea General de les Nacions Unides va abordar aquesta qüestió en considerar la iniciativa Correct the Map, destinada a promoure una representació cartogràfica més equilibrada del planeta, especialment d'Àfrica. La proposta qüestiona el predomini de la projecció de Mercator i afavoreix alternatives que respecten millor la superfície relativa dels continents, com Equal Earth.

Pot semblar una discussió exclusivament cartogràfica, però canviar el mapa també convida a fer-nos una pregunta: la manera de dibuixar el món, influeix en com percebem problemes globals com la fam?

Àfrica no ha sigut mai tan petita

La projecció de Mercator va nàixer al segle XVI i va resultar extraordinàriament útil per a la navegació. El problema apareix quan la utilitzem com a representació general del planeta

En traslladar una esfera a una superfície plana, n’hem de distorsionar necessàriament alguna propietat. Mercator conserva especialment bé els angles i les direccions, però deforma les superfícies en allunyar-se de l'equador. Com a conseqüència, els territoris situats en latituds septentrionals semblen gegantins, mentre que les regions pròximes a l'equador apareixen proporcionalment més petites. Àfrica n’és un dels exemples més evidents.

Això no significa que els mapes hagen provocat les desigualtats internacionals ni que canviar de projecció modificarà les relacions de poder, però aquestes representacions són, sens dubte, instruments de comunicació. I allò que ocupa més espai davant els nostres ulls pot adquirir, conscientment o inconscient, més presència en la nostra representació mental del món.

Ací entra en escena la fam.

El mapa mundial de la fam és molt diferent

Segons l'edició de 2026 de The State of Food Security and Nutrition in the World, aproximadament 645 milions de persones van patir fam en 2025, la qual cosa representava el 7,8 % de la població mundial. La xifra va descendir per tercer any consecutiu, encara que aquesta millora global amaga enormes diferències regionals i la persistència de nombrosos punts crítics d'inseguretat alimentària, especialment en contextos marcats per conflictes, desplaçaments, crisis econòmiques i fenòmens climàtics extrems.

A l’Àfrica, prop de 309 milions de persones estaven subalimentadas, aproximadament el 20 % dels seus habitants, enfront d'uns 292 milions a l’Àsia. A més a més, el 56,6 % de la població africana va experimentar inseguretat alimentària moderada o greu. Les projeccions de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) apunten, a més, al fet que en 2030 Àfrica podria concentrar al voltant del 56  % de totes les persones que patisquen fam en el món.

Per això resulta interessant preguntar-nos què ocorre quan aquestes dades es representen sobre un mapa. Si acolorim els països segons la seua prevalença de fam utilitzant l'atles de Mercator, els números continuen sent absolutament correctes. Però la superfície visual sobre la qual apareixen aquests números no és neutral: l’Àfrica queda reduïda respecte a regions septentrionals. Per això, usar una projecció d'àrea equivalent corregiria bona part d'aquesta desproporció.

Però llavors sorgeix una altra paradoxa.

Ni tan sols un mapa territorialment correcte mostra necessàriament bé la fam

Equal Earth pot representar molt millor la grandària relativa dels continents, però la fam no afecta quilòmetres quadrats. Afecta persones.

Imaginem dos països. Un és enorme i té deu milions d'habitants, mentre que l'altre és petit i en té cent milions. Encara que tots dos presentaren idèntica prevalença d'inseguretat alimentària, un mapa basat exclusivament en superfície territorial atorgaria molt més espai visual al primer.

Per tant, per a comprendre realment la geografia de la fam necessitem distingir almenys tres mapes del món. Mentre que el primer representa el territori i el segon la població, el tercer hauria de reflectir el nombre de persones que pateixen fam o inseguretat alimentària. Els tres podrien tenir formes sorprenentment diferents.

Existeixen a tal fi els anomenats cartogrames, mapes temàtics en els quals la grandària de les regions geogràfiques augmenta o disminueix en funció d'una variable estadística determinada, com la població, la renda o qualsevol altra magnitud d'interès.

Potser és aquest el veritable “mapa de la fam”.

Pot un mapa influir fins i tot en les nostres decisions?

La ciència ha mostrat que la manera de presentar una mateixa informació cartogràfica pot influir en la nostra percepció i fins i tot fer caure la balança en determinades decisions.

Podríem comprovar si una cosa similar ocorre amb la fam mostrant a diferents grups les mateixes dades d'inseguretat alimentària mitjançant tres representacions: Mercator, Equal Earth i un cartograma ponderat pel nombre de persones afectades. En acabat se'ls podria preguntar quines regions consideren prioritàries o com distribuirien recursos destinats a combatre la fam. Si les respostes canviaren únicament per la representació utilitzada, podríem estar davant un biaix cartogràfic en la percepció de la seguretat alimentària mundial. Encara no sabem si aquest efecte existeix específicament en aquest context i caldria demostrar-ho experimentalment.

Per tant, per a comprendre realment la geografia de la fam necessitem distingir almenys tres mapes del món. Mentre que el primer representa el territori i el segon la població, el tercer hauria de reflectir el nombre de persones que pateixen fam o inseguretat alimentària. Els tres podrien tenir formes sorprenentment diferents.

Existeixen a tal fi els anomenats cartogrames, mapes temàtics en els quals la grandària de les regions geogràfiques augmenta o disminueix en funció d'una variable estadística determinada, com la població, la renda o qualsevol altra magnitud d'interès.

Potser és aquest el veritable “mapa de la fam”.

Els mapes són potents instruments de comunicació, però no fotografies neutrals del planeta: tota projecció implica decidir quines propietats conservar i quines distorsionar.

El nou mapa no canvia on està la fam, però potser si com som capaços de veure-la.

José Miguel Soriano del Castillo, Catedrático de Nutrición y Bromatología del Departamento de Medicina Preventiva y Salud Pública, Universitat de València

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.