Impulsat per l’enginyer mecànic Julián García Panizo, C2E naix per a donar resposta a una necessitat habitual en equips científics, startup i pimes tecnològiques: resoldre colls d’ampolla d’enginyeria en projectes amb una elevada càrrega tècnica, terminis exigents o necessitat de perfils molt especialitzats. La seua proposta se centra en el desenvolupament de hardware per a projectes d’R+D i en l’acompanyament de tot el procés, des de la definició inicial del concepte fins a la validació del prototip.

“C2E sorgeix per a ajudar equips que tenen bones idees, però necessiten suport tècnic per a portar-les a la pràctica. Està centrada en hardware per a projectes d’R+D i acompanya el procés des de la idea fins al prototip. D’ací ve el nom: Concept to Evidence”, explica García Panizo.

El model de C2E es basa en el codesenvolupament de solucions i en una forma de treball adaptada a les particularitats dels projectes d’investigació i innovació, on el finançament, els terminis i la càrrega de treball poden variar amb rapidesa. Davant d’una enginyeria convencional, l’empresa planteja una col·laboració pròxima amb els equips científics i tecnològics per a traduir necessitats complexes en solucions tècniques viables.

El projecte articula la seua activitat en quatre línies principals: disseny CAD —disseny assistit per ordinador, software especialitzat per a crear, modificar i analitzar representacions precises en 2D o 3D d’objectes físics—, elaboració de plànols tècnics, simulació avançada —incloent-hi elements finits, dinàmica de fluids computacional i models multifísics— i gestió de projectes.

Abans d’impulsar C2E, García Panizo va desenvolupar una trajectòria vinculada a entorns d’alta exigència tecnològica. Doctor en Enginyeria Mecànica, va treballar en projectes de tribologia aplicada a motors aeronàutics a la University of Sheffield, en col·laboració amb Rolls-Royce, i posteriorment en àmbits com la fusió nuclear i les grans infraestructures científiques, amb experiència en Renaissance Fusion i el Sincrotró ALBA.

Aquesta combinació de recerca experimental i enginyeria aplicada és la base sobre la qual C2E planteja la seua proposta de valor: traslladar metodologies pròpies d’entorns científics complexos al desenvolupament de hardware, prototips i demostradors per a projectes d’R+D.

“Vaig realitzar un doctorat i aquesta experiència em permet comprendre com treballa el món de la investigació i ajudar a tancar la bretxa que encara existeix amb la indústria; moltes vegades és, simplement, una qüestió de comunicació o de ritmes de treball”, assenyala García Panizo.

De la fusió nuclear a les startup deep-tech
La trajectòria de García Panizo en àmbits com la fusió nuclear i els acceleradors de partícules li ha permès treballar en entorns on conflueixen disciplines com la física, la química, la biologia o la medicina, i on els desenvolupaments tecnològics solen requerir solucions que no estan descrites en manuals ni responen a processos estandarditzats.

“En aquestes instal·lacions t’enfrontes constantment a projectes i processos que no estan en els llibres de text, propis de tots els sectors de la ciència, i amb limitacions de temps i finançament”, explica. Per a l’impulsor de C2E, aquesta experiència és aplicable a nombrosos sectors perquè la lògica de l’enginyeria es manté encara que canvie l’àmbit d’aplicació. “Encara que l’aplicació i les intencions canvien, al final l’enginyeria és la mateixa: entendre el problema, dissenyar una solució, construir-la i validar-la”, recalca.

Aquesta aproximació permet traslladar metodologies pròpies de grans infraestructures científiques a projectes de menor escala, especialment en startup, spin-off i empreses intensives en coneixement que necessiten avançar en el desenvolupament de prototips, demostradors o sistemes de hardware.

Un nou entorn al Parc Científic UV
La incorporació al Parc Científic UV respon a una decisió estratègica. Per a C2E, el PCUV reuneix precisament el tipus d’organitzacions amb les quals treballa: grups de recerca, spin-off i startup deep-tech que, en algun moment del seu desenvolupament, necessiten resoldre reptes tècnics vinculats al hardware.

La presència física al Parc permet reduir barreres de comunicació entre investigació i indústria i facilita un model de treball basat en la col·laboració directa. A més, García Panizo destaca el valor de l’ecosistema innovador del PCUV, les seues activitats de networking, els programes de formació i suport a l’emprenedoria, i la possibilitat de col·laborar amb altres empreses i instituts de recerca.

“Incorporar-me al Parc Científic de la Universitat de València significa tancar un cercle: vinc de la recerca i ara torne a aquest entorn per a posar l’enginyeria al servei de les persones que investiguen”, afirma. En aquest sentit, la proximitat a l’Institut de Física Corpuscular (IFIC) resulta especialment rellevant per a C2E, per la connexió natural entre la seua experiència en grans infraestructures científiques i les capacitats tecnològiques presents en l’ecosistema del Parc.

Amb la seua incorporació al Parc Científic UV, C2E inicia una nova etapa orientada a consolidar el seu model d’enginyeria col·laborativa, enfortir la seua relació amb l’ecosistema investigador i contribuir al desenvolupament de solucions tecnològiques sorgides de l’R+D.