L'Orquestra Filharmònica fusiona música i imatges inspirades en Sorolla en el primer concert de Serenates
- Servei de Cultura Universitària
- 25 de juny de 2024

Una frase de l'escriptor Blasco Ibáñez retrata a la perfecció al seu amic Sorolla: «Allò no és pintar, és robar a la natura la llum i els colors», i això és el que va aconseguir l'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València en l'espectacle SOROLLA, una fusió de músiques i imatges inspirades en les obres pictòriques creades per Joaquín Sorolla per a la col·lecció Vision of Spain, encarregada per la Hispanic Society de Nova York en 1911, i amb la qual la UV i l'IVC han inaugurat el festival Serenates de 2024.
El compositor Juan J. Colomer (Alzira, 1966) va compondre el seu ballet 'Sorolla' per al Ballet Nacional d'Espanya, basat en els murals del pintor valencià que hi ha en la Hispanic Society i va ser estrenat en 2013 a Madrid com a homenatge al pintor valencià en el seu 150 aniversari. L'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València va interpretar l'obra d'aquest compositor valencià, que a més va presenciar amb delectació des del Claustre universitari el concert, que suposa un viatge per diverses zones geogràfiques de la península, les danses més significatives del folklore, com la jota, juntament amb altres creacions de dansa espanyola com el flamenc. Províncies i ciutats com Castella, Aragó, Navarra, Guipúscoa, Sevilla, Galícia, Catalunya, València, Extremadura, Elx i Ayamonte van sonar en aquest espectacle musical de la jove Orquestra, que va estar acompanyada de la projecció de videoescenes creades i sincronitzades en directe pels alumnes de l'Escola d'Art i Superior de Disseny de València (EASD), com a resultat del taller impartit per l'artista visual Midiclorian.
L'actuació també va suposar la tornada al festival Serenates de Hilari Garcia (La Pobla Llarga, 1975), que reprén la batuta en la direcció de la OFUV, després d'un recés de 5 anys en què ha abordat altres inquietuds professionals. La sensació sobre l'escenari és com si no haguera passat el temps. El mestre va presentar una Orquestra molt cohesionada, que aporta la frescor i energia de la joventut, i que va afrontar un repertori complex, dins de la contemporaneïtat. Música deliciosa i evocadora, amb referències a diferents regions d'Espanya, i que invitaven a un viatge des del Claustre. Va sonar la gaita amb la col·laboració de Nelo Mascarós i la flauta de bec, amb Ana Payá, i amb totes les famílies instrumentals de la OFUV.
El concert d'obertura de Serenates també confirma altres marques distintives d'identitat de la OFUV: l'aposta per la innovació en la posada en escena; la col·laboració amb la EASD en les produccions de l'Orquestra (iniciada en 2013) i el compromís amb la música valenciana contemporània. Qualitat i innovació per a una de les orquestres joves més interessants i representatives de l'Estat. Llarga vida!
Arxivat en: Cultura , Música , Festival de Benvinguda