Durant l’acte, el professor Barona Vilar ha impartit la XIII Lliçó Magistral Andrés Laguna titulada ‘De l’Humanisme Mèdic Renaixentista a la Medicina Tecnològica’, en la qual ha apuntat que “el repte de la medicina actual és incorporar la tecnologia sense perdre els valors ètics i humanistes” i ha advertit sobre el risc que la tecnologia genere desigualtats i deshumanitze l’atenció mèdica si no es regeix per valors ètics.

Barona ha recordat la vigència dels principis humanistes del Renaixement davant els avanços tecnològics de la medicina moderna i ha defés el poder de la paraula com a element sanador, tal com defenia la medicina hipocràtica i galènica. “Hui, la tecnologia tendeix a objectivar la malaltia i a relegar eixa comunicació entre metge i pacient. Necessitem recuperar eixa relació humana i tornar a entendre que el malalt no és un objecte experimental, sinó un ésser que pateix i sent”, ha explicat Barona apostant pels valors de l’humanisme mèdic com “el respecte, l’empatia i la comunicació”.

El Consell de la Lliçó Laguna 2025 ha nomenat Maestro al professor Barona com a reconeixement a una trajectòria en la qual ha sabut integrar el coneixement científic i humanístic per al progrés de la societat. “Com Laguna, el professor Barona destaca no sols per les seues investigacions en història de la medicina, sinó també per la seua vocació europeista, la seua experiència acadèmica per institucions d’Europa, Amèrica i el Japó i la seua exemplar trajectòria docent i investigadora”, ha explicat la professora Dolores Ruíz-Berdún, encarregada de la Laudatio.

Josep Lluís Barona

Es catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València i membre de la Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana i de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero. Ha sigut professor visitant en les universitats d’Oxford, Bergen (Noruega) i Kumamoto (el Japó), a més d’investigador visitant de la Herzog August Bibliothek Wolfenbüttel, a Alemanya i del Rockefeller Archive Center, a Nova York. Barona Vilar és també membre de la secció de Biologia del Institut d’Estudis Catalans i col·laborador de revistes culturals i premsa. La seua investigació es va iniciar en història de la fisiologia i en l’humanisme mèdic espanyol dels segles XVI-XVII. Posteriorment es va centrar en les polítiques de salut i nutrició com a diplomàcia internacional a principis del segle XX. És autor, a més, de més de 250 articles i una trentena de llibres en editorials tant internacionals com nacionals.

La seua investigació principal se centra en l’Europa contemporània, especialment en l’estudi social i polític d’àmbits diversos com la salut, la fam i la nutrició en els períodes entre guerres. En les seues estades en el fons de la Societat de Nacions, la OMS i la FAO, ha analitzat les polítiques sanitàries, la circulació del coneixement i les polítiques de salut en temps de crisi.